finestra d'En Joan Quetgles

                   L'avortament, l'ànima i els bisbes      

              Els bisbes espanyols són en campanya permanent per la criminalització de l'avortament. En cas de prosperar les seves propostes,  les dones que haguessin avortat per pròpia decisió i les persones que haguessin intervingut en l'avortament - metges, comares, familiars, amistats - podrien ésser processades i condemnades a penes de presó; l'acusació seria per "assassinat" i per "complicitat amb l'assassinat". 

   Aquests darrers dies, el portaveu dels bisbes espanyols ( i dels bisbes catalans; no ens hem d'enganyar ) En Martínez Camino avisa que hi haurà pena d'excomunió per a aquells diputats que votin a favor de la nova llei d'avortament al Parlament espanyol. L'avís del bisbe és una mena d'exhibició de força de la Jerarquia catòlica.  Els bisbes tenen les esglésies buides, però han demostrat que tenen poder de convocatòria amb el "tema de la defensa de la vida".  En virtut d'aquest suposat poder, els bisbes amenacen que mouran guerra contra el Govern. 

    Es pot veure que les campanyes contra l'avortament sostenen el principi de que l'embrió humà ja és persona completa des del moment de la seva formació.  Hi ha un debat permanent sobre aquesta qüestió; sobre si el zigot ja s'ha de considerar com a persona plena o com una simple cèl·lula.  La ciència biològica es limita a descriure el procés de l'embrió humà. Per a la ciència, no té sentit preguntar si l’embrió humà és una persona o no ho és. La biologia es limita a dir que el zigot és la cèl·lula resultant de la fusió d’un  gàmeta femení (ovòcit) amb un gàmeta masculí (espermatozoide).   

  Els bisbes catòlics i el Papa de Roma entren en  la campanya contra l’avortament presentant-se a sí mateixos com a portadors de la veritat. Els bisbes i el Papa no expliciten que les seves afirmacions es fonamenten en la fe religiosa i en el dogma catòlic. El dogma catòlic afirma que, al precís moment de la formació de l’embrió, Déu hi insufla una ànima immaterial i immortal; i que l’home, la persona humana, és un compost de l’ànima i del cos; el cos és un producte de la naturalesa, l’ànima una creació de Déu, una creació a partir del no-res. 

   Respecte al debat,  els bisbes i el Papa actuen com si estiguessin investits de l’autoritat intel·lectual que era vàlida a l’època de l’absolutisme i del despotisme de Roma.     Durant segles i fins a la modernitat, l’Església catòlica mantenia el monopoli del saber, de la “ciència”. A partir del segle XIII, s’establí que la teologia i la psicologia metafísica eren les ciències màximes, amb concordança amb la naturalesa superior del seu objecte d’estudi; en efecte, una era la “ciència de Déu” i l’altra la “ciència de l’ànima”. 

    S’establí que  En Tomàs d’Aquino era el científic màxim i que la seva filosofia era la “Philosophia perennis”. Aquest establiment s’ha mantingut fins avui. Actualment, En Benet XVI ha reafirmat la validesa de la tradició tomista de l’Església.   

    Es debut a aquesta concepció filosòfica tomista que els bisbes catòlics i En Benet XVI es presenten investits – autoinvestits – d’autoritat intel·lectual i científica. D’aquí deriva el seu autoritarisme al afirmar que l’embrió humà ja és una persona humana completa des del primer moment de la seva formació. Ells, aquests “científics de la teologia”, entenen que l’ànima humana és allò superior al cos on és insuflada. 

     Els bisbes catòlics i el Papa es presenten com a campions en la lluita en defensa del dret a la vida de “les persones” que són sota amenaça de les dones que volen avortar.  

   S’ha de llevar la màscara d’aquests falsos campions, jo crec.    Els bisbes catòlics i el Papa de Roma no són lluitadors a favor dels drets humans, ans al contrari, són agents de la reacció, agents contra la llibertat, la igualtat i els drets humans.  

       Foren les revolucions democràtiques les que esvaïren el despotisme de l’Església catòlica, i les que proclamaren els drets humans.  

   Ara el que convé és denunciar  els objectius reaccionaris  d’aquestes campanyes impulsades per Roma. 

    Els bisbes espanyols d’ara són hereus dels bisbes que maquinaven contra la República espanyola.  I En Benet XVI és hereu del Papa En Pius XI, col·laborador del règim de Mussolini, gran conspirador contra la República, i que va donar total suport al general Franco.                 

La Tafanera | del.icio.us

Deixar un Comentari