Déu no existeix, 16 proves

Arguments per fer veure la inconsistència intel·lectual de les creences en un Déu.

Els de la Cúria romana i els protestants ianquis són en campanya de propaganda permanent per tal de difondre el concepte de "disseny intel·ligent", dit del dogma de la creació divina de l'Univers. Les esglésies són en guerra ideològica permanent. Les seves grans campanyes tenen per objectiu influir a les grans masses, a la gent de les classes populars.
Aquest escrit, és una modesta aportació d'arguments per fer veure la inconsistència de les suposades proves de l'existència de Déu.

Les proves clàssiques per a demostrar l'existència de Déu quedaren invalidades a partir d'En Hume i d'En Kant. Els conservadors a En Hume li deien "el senyor Hume, l'ateu". Però no es podia posar aquest qualificatiu a En Kant, que era un fervorós creient cristià: va reintroduir el concepte de Déu en nom d'una suposada raó pràctica.
Amb l'Empirisme com a pensament hegemònic, quedava establert que la metafísica no era possible com a ciència, i que, per tant, no es podia demostrar l'existència de Déu. El Positivisme no va fer sinó reafirmar els pressupòsits de l'Empirisme, i la metafísica quedava definitivament marginada del món de la ciència moderna.
Però l'Església catòlica no admet mai, en cap cas, els seus errors, els relacionats amb la filosofia i la moral, en especial. És vigent el dogma de la infal·libilitat del Papa en matèria de fe i de moral. La Cúria romana continua mantenint a Tomàs d'Aquino com a doctor màxim de l'Església. "Philosophia perennis" és la denominació que donen a la filosofia de N'Aquino. Als seminaris de formació teològica, es continua impartint les doctrines aristotèlico-tomistes i afirmant que l'existència de Déu pot ésser demostrada fent ús de la raó.

Fet aquest preàmbul, exposo una llista d'arguments que reforcen la idea de que és impossible l'existència de Déu.

1. Contra la idea de Creació de l'Univers. Suposar que Déu creà l'Univers implica la següent contradicció: s'hauria d'acceptar que una cosa immaterial – Déu – hauria existit eternament com a substància única, i que, "després" d'aquesta eternitat, hauria creat una segona substància, la matèria. O sigui, l'esperit crea la matèria. Allò perfecte, Déu, – segons la idea aristotèlica de perfecció – hauria produït allò imperfecte, la matèria.
2. Contra la idea de l'ordre de l'Univers. On suposa que a l'Univers hi ha un ordre i que Déu és l'ordenador de l'Univers. Però la física moderna introduí el concepte d'incertesa. I N'Ilya Prigogine (premi Nobel de química, 1977) va anar més enllà i va exposar el concepte de l'Univers com a Caos i com a procés irreversible; és a dir, no solament hi hauria hagut el "Big Bang" – el caos inicial -, sinó que l'Univers actual seria un moment de l'explosió inicial, explosió que continua la seva ona expansiva fins al dia d'avui. Per tant, si no hi ha el suposat ordre, tampoc hi ha d'haver un Déu ordenador.
3. Contra la idea de perfecció. Els denominats graus de perfecció de la naturalesa són apories que neguen els principis de les ciències empíriques. Quasi 2000 anys després, En Tomàs i l'Església catòlica encara insisteixen en la idea de l'escalonament general de tots els éssers segons aquest suposat grau de perfecció. El tomisme va desplegar un sistema de manera que totes les coses havien de seguir un ordre jeràrquic fins a nivells inaudits, com és el cas de les jerarquies angèliques. Les ciències positives van trencar definitivament el món de les jerarquies aristotèlico-tomistes. Llavors, la idea d'un ésser supremament perfecte és una pura fal·lera.
4. Contra la idea de primer motor. En contra del que diuen els llibres de text i les enciclopèdies, N'Aristòtil no era un científic, ni tenia el menor interès per la investigació de la naturalesa. Es pot afirmar, rotundament, que la "Física" de N'Aristòtil no és sinó un cúmul de disbarats sobre temes de física. A la física aristotèlica hi havia diversos móns físics amb unes lleis físiques diferents. A la física moderna, no hi ha "primer motor".
5. Semblantment, la física no fa distinció entre éssers contingents i éssers necessaris.
6. En tot temps els pobles han cregut en déus, en esperits i en forces malignes. Avui, gràcies els avenços dels estudis d'etnologia, sabem quina funció social complien les religions; sabem que servien per establir el sistema de prescripcions i de prohibicions que regien la vida de les comunitats humanes primitives. Però, actualment, a les societats democràtiques, les prescripcions i les prohibicions són establertes segons la voluntat de la majoria de ciutadans; és a dir, d'acord amb l'emotivisme moral i el contractualisme. Si les societats democràtiques prescindeixen de "la voluntat de Déu", podem concloure que, a la pràctica, aquestes societats funcionen com si fossin atees.
7. No es disposa ni mai s'ha disposat d'una via o d'un mètode per poder experimentar sobre suposats fenòmens sobrenaturals com serien els ciències físiques no poden detectar el fenomen de la denominada "transsubstanciació". Igualment, els suposats fenòmens "paranormals" no resisteixen les anàlisis de la ciència experimental.
8. Hi ha relats de l'antiguitat on els prodigis i els miracles es succeeixen constantment, de manera quasi familiar. Mostren unes societats acostumades als fenòmens prodigiosos relacionats amb les seves creences. Precisament, als relats dels cristians, als llibres de l'AT, arriba a moments de tal intensitat de fets miraculosos coma cap altre relat, que jo sàpiga. Per posar un exemple: A "Els fets dels apòstols", 5, 12, referent a l'apòstol En Pere, el narrador ens fa saber que "Per les mans dels apòstols s'esqueien molts de miracles i prodigis al poble...I anaven creixent més i més els creients en el senyor...fins al punt que treien els malalts pels carrers i els posaven en lliteres i baiards perquè, en passar En Pere, al menys la seva ombra caigués sobre algun d'ells. Així mateix hi feia cap una gernació de les ciutats dels voltants de Jerusalem, portant malalts i turmentats pels esperits impurs, els quals, tots, eren guarits". Com podeu comprovar, En Pere feia miracles en sèrie, com que desfer calça; bastava que passés pel carrer i la seva ombra ja era suficient per desfermar un doll de miracles. Sóc de l'opinió de que els propis "llibres sagrats" ofereixen el millor material per demostrar la inconsistència dels dogmes religiosos. De la inconsistència dels "llibres sagrats", en podem deduir la inconsistència de la creença en un determinat Déu ( Sobre aquest tema podeu veure la meva web Els Evangelis, històries impossibles).
9. L'argument del sentit comú: Com és possible pensar que l'ésser més gran del Món no es pot conèixer? Resultaria que l'ésser omnipotent no és accessible per mitjà de les ciències. I resulta que els administradors de la religió tampoc ofereixen vies de coneixement. Ofereixen únicament "els seus llibres sagrats" i tot d'històries igualment inversemblants com a única "prova" de l'existència del seu déu.
10. N'Aquino i els 40.000 teòlegs parlen del "camí de la fe" com a diferent del de la raó, però que fe i raó, en darrer terme, han de coincidir. Però no són capaços d'explicar de quina manera s'ha d'obrar per seguir la via de la fe. En Pascal proposa que un hom el que ha de fer és comportar-se com si tingués fe, com si cregués en Déu, i que, així, a un moment determinat tindrà autèntica fe. Però allò que no planteja En Pascal és en quin Déu i en quins "llibres sagrats" ha de dipositar la fe inicial el qui està en període de proves.
11. N'Epicur no negava l'existència dels déus, però deia que els déus no s'ocupaven dels homes, posat que els consideraven bestioles insignificants; entenia que un home assenyat ha d'ordenar la seva vida com si els déus no existissin.
12. Però el plantejament de N'Epicur només és apropiat al món grec. Del Déu de les religions monoteistes, segons els seus "llibres sagrats", no es pot dir que no s'ocupa dels homes. Ans al contrari, el Déu de la Bíblia es mostra com un déu molt gelós, que vol que els homes l'adorin i l'estimin. Però a més del Déu dels jueus i dels cristians, hi ha els Déu dels mahometans; i, més lluny, el Déu de l'hinduisme, el del budisme, sintoisme, jainisme i d'altres. Ha de resultar inacceptable per a una ment moderna l'existència d'un Déu que intervé dins la història i alhora s'absté de donar les senyes de la seva identitat.
13. El fet de l'existència de tanta gent que no creu en Déu és una prova de la seva inexistència. Sobre això, els malvats teòlegs s'avancen a dir que "Déu castiga amb el seu silenci el pecat d'orgull dels qui es declaren ateus". Però què poden dir respecte dels infants que eren educats oficialment dins l'ateisme, com es feia a les repúbliques marxistes?
14. És inacceptable per a una ment formada dins la modernitat l'existència de Déu i alhora l'existència dels denominats "llibres sagrats". O sigui, segons el meu raonament, de les històries impossibles que narren els "llibres sagrats" hem de concloure que Déu no existeix.
15. Segons la ciència, l’amor i l’odi són sentiments que defugen del control dels humans. Segons la Bíblia, el principal manament de Déu seria el d'estimar-lo sobre totes les coses, la qual cosa és impossible. Segons la Bíblia de la Fundació bíblica catalana, a "Èxode", 20, 6, diu: "...jo, Jahveh, el teu Déu, sóc un Déu gelós, que castigo la iniquitat dels pares en els fills fins a la tercera i la quarta generació dels qui m'odien, però que faig misericòrdia fins a milers per aquells que m'estimen i observen els meus preceptes". En contra de les suposicions dels redactors dels "textos sagrats", els sentiments de les persones broten del seu interiorment d'una manera espontània. És sabut que la voluntat no domina els sentiments, sinó, al revés, són els sentiments els que determinen la voluntat. Per entendre'ns: si de cas, el text bíblic hauria de dir una cosa així com "faràs com si m'estimessis".
16. Igualment les suposades declaracions formals del Déu dels textos bíblics que feren greument la sensibilitat moderna s'han de considerar com una prova de que Déu no existeix. Per posar un exemple especialment notable, "Èxode", 22, 19: "Qui ofereixi sacrificis als déus, fora de Jahveh, serà exterminat". Segons aquest text, al peu de la lletra, tots els musulmans i els hinduistes haurien de ser exterminats. També podem veure el text que fa: "...Però si el servent declara: estimo el meu amo, la meva dona i els meus fills; no vull sortir lliure, aleshores el seu amo...li foradarà l'orella amb un punxó, i el servirà per sempre.", "Èxode", 21,5-6. O, també, aquest altre text: "Si algú ven la seva filla per esclava...", "Èxode", 21, 7. (He de reconèixer que, en molts aspectes, l'Alcorà és més pròxim a la sensibilitat moral moderna, en especial, referent a l'esclavitud i a temes socials. L'Alcorà declara que un musulmà no pot tenir un altre musulmà en esclavatge).
Contra l'existència d'un "geni maligne" o d'un Déu que jugués cruelment amb els humans, he de confessar que no disposo d'arguments tan contundents, igualment sembla una idea inconsistent.

  

  

                El carrer dels morts

        A l’Administració figurava com a “Calle del cementerio”, però tothom en deia “el carrer dels morts”.

   Estic fent testimoniatge apassionat dels anys mil nou-cents quarantes. Aquest escrit és fet per fer memòria d’aquell temps, d’aquell  “carrer esvaït” on vaig viure la meva infantesa.

    “El carrer dels morts”, perquè era el carrer on el seguici feia el comiat als difunts, i des d’on començava el camí cap al cementiri.

    El carrer era quasi un continuum de cases de “madò”, “madona” (o sigui, una versió mallorquina de “ma senyora”). Per a indicar una d’aquestes cases, es deia “Ca madò...”, com a expressió la més corrent. “Ca madò” i no “Ca l’amo”, majorment, perquè hi havia un predomini absolut de vídues.

    Així, a aquell carrer, hi havia “Ca madò Frontet”; i seguien tot un seguit de “Ca madò” que diré segons el tinc al record. I seguia “Ca madò Rebassa”, “Ca Madò Vinagrera”, “Ca’s Bunyolí”. I així, a cada casa hi havia predominantment una “madona”. I seguint amb els noms dels habitants de les cases: “madò Bàrbara” (o, també, “Ca’s Porrerenc), “madò Franca”, “madò Ferraguda”, “madò Setmana”, “madò Borronada”, “madò Pou”, “madò Madora”, “madò Xaparroques”, “madò Garbes”...I, en canvi, dèiem “sa Campanera” (i no, mai, “madò Campanera”); “sa Campanera” (toponìmic de Campos), perquè no era una senyora (una madona) casada o vídua (Certament, “sa Campanera” era una dona de bon veure que es dedicava a la prostitució, d’una manera discreta i no oficial). I dèiem “sa Roja Figa” a una noia fadrina, maca,  de cabells rojos i que tenia una petita piga a la cara.

    Totes aquelles dones eren “madones”. Amb relació de diàleg, en directe, la denominació sempre era amb la paraula “madona”; així, per posar uns exemples, es farien frases com aquestes: “Madona, què voleu?”, “Madona, que hi sou?”, “Madona, ja podeu sortir”, “Aneu molt errada, Madona”.

 Els homes, de manera diferent, rebien el tractament o bé d“amo” o bé de “mestre”. “Amo” s’aplicava a tot tipus de propietaris de terres però també d’empreses i negocis. “Mestre” era la denominació més comuna per a referir-se a un menestral o a qualsevol tipus de treballador d’ofici.

  Aquelles classes populars conservaven els  tractaments, les denominacions i costums que procedien de l’antigor (costums que es degueren consolidar a partir de la Conquesta).

    Jo, aquí, només em vull limitar a fer testimoniatge de les costums que mantenien aquelles persones de “el carrer dels morts” als anys quarantes del segle passat.

    Fer testimoniatge i subratllar qualques detalls de comportament que sempre em van cridar l’atenció, i que, ara, vull referir.

    Totes aquelles madones – i “amos” i “mestres” - rebien el tractament de “vos”. Es més: veïns i veïnes, tot i la relació quotidiana, es donaven el tractament de “vos”.

    Tot i que ja s’havien introduït tot d’innovacions que destruïen el sistema de tractament tradicional, el “vos” continuava essent d’ús general.

   Els capellans i monges rebien el tractament “foraster” de “vostè” – ignoro la història de quan i perquè l’Església catòlica a Mallorca decidí abandonar les fórmules de tractament tradicional -. Igualment, eren “vostè” i no “vos” els metges, els apotecaris, els mestres d’escola i, en general, totes aquelles persones que eren considerades de “carrera” o d’autoritat.

     Així, es mantenia el doble tractament:  el de “vos” i el de “vostè”. Allò a destacar era que les persones del “vostè” mantenien i respectaven el tracte a les persones del “vos”.

   “Madò Franca”, com a  exemple aclaridor. Madò Franca era una dona separada que només treballava esporàdicament i vivia dins la pobresa. Tot i així, rebia el mateix tractament que la madona més rica del poble.

   (O sigui, a destacar, al sistema de tractament català, el Rei era “vos” i el darrer pagès també era tractat de “vos”; i el Rei en persona tractava de “vos” al pagès o al “mestre”).

    Certament, a Ciutat de Mallorca de l’època, feia temps que s’havia fet la substitució del “vos” pel “vostè”.

    Més tard, amb la pressió de l’espanyolisme triomfant i amb l’onada d’immigrants espanyols dels seixanta, feu l’aparició escandalosa el tractament del “tu”, que guanyà posicions a un ritme accelerat (Llavors, si una madona ingressava a una clínica, posem per cas, perdia el “vos” i el “vostè”, i era tractada de “tu”, i, majorment, en llengua forastera).

   

   

  

    

   

    

  

 

               

   The class struggle. Neither Marx nor Popper. Comments lorgnette.

  

    As a preamble, we must assume that part of the consideration that since the formation of historical societies, the societies were divided into different social classes, and that advance the bell, he said antagonisms and class struggle.

    It is not the case in which Marx was the first theorist to try the class struggle. Since ancient times, many witnesses to show that the concept of class conflict was universal.

    As is known, the sixth century BC started the great wave of the "polis" democratic. So peaceful or violent, a great number of Greek city-state established democratic systems. It is worth noting that, over time, social conflicts rather increase its virulence. At the end of the fourth century, the democratic revolutions and contra-revolutions occur endless. Wars were often an extension of the civil wars.

     As explained in my essay  “Philosophy and Religion without masks”, were the masses of the "polis" which found the way to free themselves from the oppression of the oligarchy (the large land owners) id ' establish democratic systems originals.

    In that book, I defend this thesis,

    Thesis: This broad masses of the working classes which follow the ideology of democracy and led to social revolution. I was in a second time that the "wise" develop theories about "the moral emotivist" and "contractual".

     To establish the concepts "moral emotivist" understood in the sense that moral standards, social policies and the rise of human feelings, that the "Nomos" (the rules governing the citizen) is the result of the will of the majority . I "contractual" in the sense that the "Nomos" is the result of agreements among citizens, "the" social contract ".

     What I emphasize to my writings on philosophy and society is the rise of ideologies sentiments.

        Throughout the long history of class struggle beats around two basic ideologies, the democratic ideology and the aristocratic ideology. To put it more precisely, around the emotivism moral and the intellectualism.

     The history of philosophy and encyclopaedias are to understand the idea that there are countless philosophers and philosophies, but the historical reality is that the historical philosophies or "work" to an ideology "emotivist" or an ideology for intellectualists.

      The are two basic ideologies, and not more than two. In each historic moment, presenting their own language, but that it distorted the essence of the message.

     It is not the case that philosophers are a kind of rare that scientists seek "truth." The point of departure of a thinker starts their own feelings, and often a passion, secret or expressed, mainly, secretly.

    How could not be otherwise, in democratic societies is the moral emotivism hegemonic ideology.

     The formidable  democration of  Greek cities   was drowned with the formation of Empires.

    For two thousand years, kept the power oligarchies. All attempts failed to establish a democracy.

    For two thousand years, philosophers of materials produced a purely intellectualist. And abundant literature on the philosophical and moral emotivism and against l’empiricism.

    You can see that the philosophers who lived in the millennia are almost all intellectualist ideology.

       Regarding this, you can see that the textbooks and encyclopaedias of Catholic countries - Spain, eg. - France and continue to protect the history of thought. Remain conservative categories - Catholic -: placing thinkers illustrated defenders of moral emotivism and democracy to a lower level and the most distinguished philosophers also appeared to continue to slander a section called "the pre-Socratic" (This is In the case with Democritus, although the theory developed around the current physics - the Atomism - from ancient times). Continued pointing "golden age" of philosophy with the reactionary triad: Socrates, Plato and Aristotle.

     That French textbooks Espui keep this version of history is a proof that shows the "BluFin" the explosion of "` Philosophes "French - the" grands Philosophes "they are called -. These "big Philosophes" - including the Marxist; Althusser, eg. - Were always at the service of the French Empire and its evil ideology. With these "grands Philosophes", the French remained motionless and ideologically decadent.

    You can see that the text books, in effect, offering a long list of philosophers who, without exception, did their work within the intellectualist ideology . They cultivated the idealism. You can see the names of those listed as most important: Socrates, Plato, Aristotle, Plotinus, Augustine, Thomas Aquinas (currently the  Ministry of Education o Catalonian is lucky have incorporated the name of Ramon Llull – XIII Century - in this list of "great philosophers").

 

 Karl Marx.

     Marx then in their theories of "historical materialism" and "dialectical materialism" to be the foundation of "scientific socialism”. With the concept of "social science",  Marx included in the count of the stick - that man so mediocre -.

   

 Karl Marx did a pirouette that seemed impossible in the very ideology of the working classes - the moral emotivist and the contractualism - the philosopher of Tréveris is removed from the hose a new "intellectualism materialistic." Aims to transform the traditional intellectualism idealistic.

     Accordingly, the future socialist society will not be the result of "feelings" for most people, but running a "political science" of "the vanguard of the proletariat." The Communist Party is the vanguard. And "political scientist" will be the implementation of the laws of "dialectical materialism".

    From beautiful advance in the Marx was postulated that the "Marxist science" at a time, sprout spontaneously from the consciousness of the proletarian. At the end of time, there would be "an invisible hand" that would make the proletarian "class awareness" and the "Proletarian consciousness" is to find all ideas that would not be anything else that sparks the "Marxist science" . Of course, the more conscious, inspired by this science, would be "the vanguard of the proletariat", or the Communist Party.

    According to the science, Marx says that in the case have four "modes of production, namely agriculture-slavery, the feudal agriculture, the capitalist and in the future of the socialist, " scientific socialism "( that is, communism). But  Marx and the Marxists, so little dialogue, leave aside all the historical processes of powerful and well-known that fits scheme no Marxist.

    The German philosopher explains that the medieval dialectic, the conflict between the lords and used the land, arose the bourgeoisie, a new class that will display a formidable "capitalist mode of production." According to the philosopher, the bourgeoisie has done almost everything. Let's remarkable text that says:

  

      "The bourgeoisie, by the rapid improvement of all instruments of production, with an infinite improvement of communications, also dragging all nations, including the barbarian, into civilization. The economic price of their goods are the heavy artillery with which to tear down all Chinese walls, which requires more hatred chapter persist Barbarian everything foreign. Requires all nations to adopt the bourgeois forms of production, if you do not want to ruin it, are forced to enter into its so-called civilization, namely the obligation to be bourgeois. In a word, it creates a world in their image and likeness.

     The bourgeoisie has subjected the country to the domain of the city. It has created enormous cities, has grown into a very high degree the urban population compared to the rural, and so has started a significant proportion of the population  of idiot rural life. As the field has depended on the city, has made the countries dependent semi-barbarian, barbarians and the civilized nations of peoples bourgeois farmers, East West.

       The bourgeoisie, in its domain class just centenary, has developed production forces of great wealth and who had not done all generations together last. Submission of the forces of nature, machinery, application of chemistry to industry and agriculture, steam navigation, railways, electric telegraphy, entire continents adapted to cultivation, made navigable rivers, whole populations that have emerged as mushrooms; what century earlier than would have suspected of producing similar forces could be asleep in the social work "(" Manifesto of the Communist Party, "page 28).

       (I take this opportunity to let them know that this is a corrected version in Catalan by Jordi Moner and reviewed by Manuel Sacristan in, and there is a change - at least - of the original text, where Marx placed in "idiot of rural life" in Moner it translated to "the character of rural life." We see that these " catalan scientists " wanted "soften" the evidence of contempt for Marx felt that way of life of farmers).

      These texts of Marx could include, say no, an anthology of texts and neoliberal, lots of people do not realize it.

    

   

   

    The "Marxist science" established in a clear and determined that the bourgeoisie is a feudal, that its origin is in feudalism, that the "village" is feudal birth certificate of the bourgeoisie.

 

       Marx's clean sweep in three thousand years of history of cities "bourgeois" feudal past the time (feudalism, however, was a European phenomenon and not universal).

  

      But three thousand years of history can not be removed. Everywhere were abundant testimony of cities, the existence of which was due to its industrial and commercial (Just as in Marx, the activities related to industry and commerce are those that define the middle class).

      Where can easily see that the Sumerian cities (from the III millennium BC) were city-state which deployed a significant industrial and commercial activity. The Code of Hammurabi "collects all laws regulating trade and industry.

  

     You can also see that the Phoenician cities (no there the thirteenth century BC, to set a date) due its formidable industrial and commercial activity. Tire, Sidon, Byblos, were also city-state. Unlike cities Sumer, the Phoenician cities were fully "bourgeois" in the sense that they did not have a significant component of the population dedicated to the primary sector. Its success was due to its ability to build ships and for navigation. Success that led to the formation of a string of Phoenician cities on the coasts of the Southern Mediterranean (Among them, "Ibusim" which was the name of the Punic Ibiza).

     Even more remarkable was the success of the colonization of the Greek cities, colonization of the coasts of the Mediterranean Sea and the Black Sea, with the creation of a thousand cities. Miletus, the largest city in the Ionian, created nearly a hundred colonies, many of which became towns, such as Byzantium (Of these cities, at least for a quarantine, have been historical records).

     In Marx, however, at all times, reaffirmed the definition of the first mode of production "agriculture-slavery." Expressly recognizes that the Greek cities were industrial production, but argues that this production was done by slaves, which corresponds to the historical reality. Marx expressed it by saying "... the Greek society was based on the work of slaves and was, therefore, as a natural basis the inequality between men and their work forces" ( "The Capital", Volume I, page 26).

 

   

      We can see therefore that the "modes of production" are Marxists false not correspond with historical reality.

     You can also see that corresponds to the historical facts alleged Marxist origins of the "bourgeoisie." Not if the "bourgeoisie" had its origins in the medieval village. In the twelfth century, the "bourgeoisie" had already been four thousand years of history.

   

  

      Marx and the Marxists began a massive campaign - which still have the Marxists now - and manipulation of intellectual mystification. For example, "democracy" and "democratic revolution" is now known as "bourgeois democracy" and "bourgeois revolutions."

    Throughout history, throughout time, has given the class struggle and often violently.

    Thesis: Often the class struggle and class struggle took a violent historical forms that conceal or disguise the nature of class struggle.

     Would appear that the Roman oligarchy in the second century had finally submitted to the common people or the people defeated, but historians tell us that at that time - the end of the second century - the land trade had been interrupted because of attacks by gangs armed. So, had reached a point where the Roman Empire was unable to guarantee the safety of land routes. And it was the beginning of the feudalism in the Empire.

     Thesis: The first modern democratic revolution happened with the Facilities Division (You can see the network's Philosophy and Religion without masks , page 38).

  

      Marx strives to present the Lutheran Reformation as a religious variant of alienation. A "German Ideology" argues that the alleged "Christian freedom" to set the Reformation was a fictitious liberty, by which believers themselves submission accepted social order domain of the aristocracy.

    Marx and the Marxists said that Luther condemned in the rebellion "communist" farmers of German and passed the bloody repression against rebels (The author of the article on Luther in the Catalan Encyclopaedia provides a Catholic  on Reform, gives a biased view to placing N'Erasme above Luther and the Counter-praise of the Jesuits).

     The Marxist critics condemn  Luther and praise the figure of Thomas Müntzer, who have a history of communism.

      Not say what the Marxists - or Catholics - on Reform:

    That immediate area Lutheran - Protestant - were free from the oppression of the Inquisition.

    That allowed the masses to be directed and controlled by Rome in terms of religious beliefs and moral.

    Whereas the "Christian liberty" was announced effective. For the first time in Europe, the letters could not move the brand of "Nihil obstat" of Rome.

    That the broad masses had access to German culture.

    That reform was a cultural revolution.

    Renovated school that stimulated the cultivation of the positive sciences (mathematics, physics, chemistry, nature...).

    That the countries of the Reformation came to the forefront of science and technology (Contrary to what Marxists call the encyclopaedias and encyclopaedias French).

    German cities that released the power of bishops.

    To be declared the perverse moral Catholic intellectualism - aquinas -.

    To ensure the intensity of the "salvation" is causing damage to the body were "temptations of Satan." And under the new guidance, public health makes a jump.

    Whereas closing the convents of friars and nuns.

    That, against the intellectualism, praise manual work and crafts.

    That, against the intellectualism aquinas, declared the right of Christians to enjoy the pleasures of daily life.

    Communities that were repaired free of the insane sexual repression imposed by Rome. And the woman - and the woman's body - left to be considered an instrument of the devil (Marxism is a variant of Platonism. That can be manifested in favor of a "platonic love" and a rejection against carnal love. "Is that what" what the matter is that working women have class consciousness and to reject bourgeois values ").

    ... That the list would be endless.

    Unlike the religious, Marx was a prophet profane. Preached the coming of the reign of communism, but rather the Holy Book, the exhibit "historical materialism".

     The "historical materialism" is a finalist in the theory so that it is the display of the Spirit "in Hegel on. Finalist, to understand the process of universal history is the purpose of "communism."

  Finalisme: In matches Aristotle Marx, the inventor of the "final cause." According Aristotle, or in any process change involved the "final cause", ie, directed towards an end, which corresponds to the idea of perfection.

       Hegel and Marx.  Hegel understands history as a necessary process, as a "deployment". Both are deterministic and finalists.  Marx, however, is materialistic. Where Hegel showed in the "dialectical deployment of the Spirit,"  Marx showed the "dialectical deployment of matter, matter" within the meaning of organization of production and distribution of goods produced materials. For Hegel the dialectic is the succession of different moments of the Spirit and also the process of self to know all, and freedom, for Marx the dialectic in the class struggle resulting appearance and denial of various historical processes.

    Both authors claim to be scientific.  Marx, the historical science, and  Hegel, the totality of the sciences (Until now, no philosophy has exceeded the claims of "scientificity" In the of Hegel).

   

     The three authors - Aristotle, Hegel and Marx - are finalists and deterministic: the end of history is to reach perfection (Well, for Aristotle human society is in process, it is ordered according to the idea of perfection from the beginning, the thinker accepted society as it was, like a product of nature and so, for example, said that, given that there was slavery, it was good to have slaves, so he The freed men were free of mechanical and nasty work could be devoted to the cultivation of philosophy, if they wanted).

        In order to Hegel, history is the "Display of the Spirit", ie the history is progressive, and each "historical moment" "the Spirit" is also displayed. In each new historical period, humanity is a step higher civilization. We report progress on the "self" into the realm of freedom, the State no rational, definitive and final stage of history.

     According to the "historical materialism", the story is a succession of failures, a "continuum" of social disposals. Based  Marx is to be understood that the various stages of the story is not real progress. All times are systems of exploitation of man by man. The class struggle is constant and universal, but as history shows us, the struggles have failed to end the system of exploitation of man by man.

  

       According to Marx in the cultural - religion, philosophy, art - an alienation that are derived from the transfer key, which is the economy. Striking is the marginalization of classical culture in which Marx, as an example of this, the three volumes of "Capital" is only a brief reference to Athens.

     Follow the theory of Marx, it seems that we should reach a pessimistic conclusion about the fate of humanity in the way of a Hobbes, for example.

     According to Marx in the class struggle, mostly, just a failure of the exploited classes. But in the case of a victorious battle, such as the "bourgeois revolutions, the bourgeoisie established a new operating system and starts a" new dialectic " in the class struggle (Incidentally, Marx only gives the example of "bourgeois revolution" and not any other example of a different historical periods).

     It seemed that mankind had no solution, but  Marx made use of a technique which is very common to do works of Marx and Marxists. The new technique invented by the philosopher is to make an "ad hoc theory" than a contradiction of the general theory. The theory "ad hoc" to "overcome" the general theory of "dialectical materialism" is the concept of the proletariat. "

     Based  Marx, the dialectic between "bourgeoisie" and "proletariat" has some very special features - "ad hoc" - that is the announcement of the final chapter of history with the establishment of "communism."

     In ancient times, millions of slaves had not succeeded in removing a few thousand Roman patricians, certainly. And the Middle Ages, the peasant rebellion against the nobility also failed. But Marx says in some of the elements that determine the new dialectic, in which the "proletarian" mature militarily "middle" - will the workers revolution "- and begin the phase of" construction of socialism, a society without social classes.

     According to the theory ad hoc in the "proletariat", the following are "laws" that prepare the Proletarian Revolution ":

a) The uncontrolled growth of productive capacity.

b) The increasing intensification of the exploitation of the proletariat "

c) The growing proletarianization of society.

d) The law of concentration of capital.

e) The big bourgeoisie ceases to participate in the production process and becomes a useless class.

   

    But once made the statement of this theory "ad hoc", immediately, Marx make a new society, which meant a new "ad hoc theory that the correct general theory. This new proposal was expressed by saying:

       "In Germany, as early as the middle class appears with a revolutionary communist party to fight the bourgeoisie against the absolute monarchy, the feudal landowners big and small bourgeoisie reactionary. But never, at any moment, they forget that most of the workers to instil more awareness of the antagonism between the bourgeoisie and the proletariat, because the German workers become aware of the immediate social and political conditions that are necessarily derived from bourgeois domination in arms against the bourgeoisie, because after the fall of the reactionary classes in Germany immediately begin fighting the bourgeoisie. The Communists are set especially in Germany, because Germany is on the eve of a bourgeois revolution and this revolution will be in the most advanced European civilization in general and with a much more developed proletariat than in England del XVII C enturyand XVIII Century of France, namely that the bourgeois revolution in Germany can be an immediate prelude Proletarian Revolution "(" Manifesto ", page 64).

    "No telling Who is traitor",  Marx and the Communists let you in a situation of weakness of the administration of the State caused by a democratic revolution, look to protect themselves from power.

      The Marxist "science" fails; forecasts about the breakthrough in Germany is currently not upheld. But Lenin showed the world the "good" theory of the last "ad hoc" in the Marx. Lenin himself in taking care to explain it through a "Marxist theory ad hoc" with the title of "Theory of the most weak link" ( "The more weak link" between the countries of Europe in October 1917 was the recent weak Russian democracy, which emerged from the revolution in February of that year).

     The validity of the method "Marxist-Leninist" to protect themselves from the state was confirmed by historical events. Invariably, given a situation of war or civil war, the Communist parties showed a rare ability to gain control of the "revolutionary army" army, through which the Communist parties obtained a monopoly from the administration of the State. So, a rare ability for the assault of  Power.

    It is worth noting that in consolidated democracies, the communist parties in any case they got the power. A post-II, although the French Communist Party and the Italian Communist Party had become large mass parties, with hundreds of thousands of supporters, never managed a majority government.

     Lenin inaugurated the so-called "dictatorship of the proletariat," which, as we know, was in reality the dictatorship of the Communist Party and, in practice, became the personal dictatorship of Lenin. Who was in Lenin had decided whether or not to bomb the common Kronstadt (The Central Committee approved the proposals invariably the Secretary-General).

     In the USSR - and then the subsequent communist regimes - the "Marxist science" was declared legal tender. This meant - and that is what interests me emphasize - as other ideologies and social policies were declared "erroneous" and prohibited its dissemination.

    Black began the night for the political dissidents workers. Began the legal process of dissidents. Depending on the degree of divergence, and the prosecution took varied formulas, could be caused by an error or a deviation, in ignorance, because of "leftism child", for right, because of personal selfishness, for the personality cult, and other corruption. When the confrontation was very vivid inevitably training dissident was accused of treason and collusion with the enemy (This is suffered by the anarchist Kronstadt rebels, bombed, charged with being agents of France and  Trostki, murder, agent of capitalism and N'Andreu Nin, assassinated and disappeared, Agent of Franco).

   Thesis: The workers at wages, the laborers and peasants hired participated decisively in the democratic revolutions.

    It was not the case (contrary to what Marx says) that the working classes lead a struggle for the mastery of the "bourgeoisie." It was for freedom of the "bourgeois" who were fighting, but for their own freedom and demanding justice.

    Thesis: The so-called "wars of religion" - international or civil wars - wars were really revolutionary.

     Thesis: Throughout time, religion was used as an instrument of ideological struggle and class struggle, therefore.

       The democratic revolutions (for example, 1520, 1556, 1648, 1688), the reactionary forces is endorsed by the Catholic Church and the rebels with the churches of the Reformation.

     Certainly, the popular classes that participate in the democratic revolutions did not specifically in the defense of free trade.

       Against the concept of Weber in the fact that capitalism originated and spread out to the countries of the reformed churches should not be explained due to Calvinist morality.

      The deployment of capitalism was as a result of the triumph of democratic revolutions.

    Thesis: The absolute monarchy was the social and political system with which the aristocracy - the oligarchy - had established a monopoly of power.

   Thesis: The monopoly of power meant the oligarchy of the primary monopoly of economic activities, not just land. This monopoly of the great economy, the king - as the supreme aristocrat - he corresponded exclusive monopoly of some benefit, such as the salt, and, of course, your participation in any "big business the kingdom "(The current monarchy, despite the limitations that imposed democracy, trying to imitate the ancient splendor of royalty).

    Thesis: The oligarchic monopoly made impossible the deployment of the economy.

     The splendid weather in another commercial republics like Genoa and Venice, not managed to maintain independence and fall under the yoke of the monarchy, so they will be marked and left to be protagonists of the story.

    

   

    

      Neither Marx nor Popper. Karl Popper as an escort.

        The idea of countering the name of the Marx Popper - I like the title of the article - was rather random in the sense that instead of the name served as Popper had another name among many other authors , under the "love of knowledge", in fact conceal his desire to defend capitalism.

    The Marx-Popper pair is asymmetrical.  Popper is a theoretical hackwork alongside Marx, although the British elites  praise. The Austrian philosopher of referring us to show how it relates to philosophy and the social elite.

    Currently  Popper appears as one of the most notable on the theory of scientific methodology. Specialized study of the language of science, was selected for his original contributions known as "theory of falsification", whereby a pretesament scientific theory is valid if and only if it can be "falsable” or refutable, ie, capable of being experienced or may be confronted with the observation of physical reality.

 

    For fear to the threat Nazi (in Popper's family was Jewish converts), in 1937 emigrated to New Zealand and in 1945, he was able to reside in the United Kingdom where he was initially wanted to go. He emphasized the special relationship with Friedrich von Hayek in one of the economists - and philosopher - the most influential in defense of capitalism (the "liberalism" that they say) and very critical of socialism.  Thanks to Hayek, Popper was able to play in the professor of logic at the London School of Economics. Was a typical academic life until he retired the year 1969. He received a mountain of awards, of which include:

    Knight appointed by the Queen Elizabeth II of the United Kingdom in 1965, was also a member of the Mont Pelerin Society, founded community studies by von Hayek to promote a liberal political agenda, and the Royal Society of London. In 1989 he was awarded the Catalonia International Prize, in its first edition and by the Government of Catalonia.

     In the figure of Karl Popper as a philosopher was "in crescendo" to be considered one of the great philosophers of the Anglo-Saxon world.

      But since the 1960s has also increased the number of authors who are critical of Popper's thought.

     Currently, although some had cooled the enthusiasm of the followers of Popper in the textbooks and encyclopaedias (especially the Anglo-Saxon) insist to consider it one of the great philosophers of the twentieth century.

     My position is critical in respect to Popper. I'm in the line of thinkers who believe in Popper is a "bluff"

that he helped to creating. In agree with Malachi Hacohen, who in his book, "Karl Popper. The years of training ", 2003, shows a string of forgery and manipulation of the philosopher. I think that Popper was in a Pharisee and a manipulator. I think the philosophy of "falsification" lies used to crop the image of his "great philosopher". I also believe that their subordinates ideological production in order to satisfy those who should protect and facilitate their social ascent.

    

      Coinciding with other critics believe that the epistemological theory of the "falsification” is inconsistent. The author claimed to have solved "the problem of induction" which had arisen in Hume. We also believe - or understand that she believed - that he had exceeded the approach of the Vienna School of logical positivism.

    But, as critics argue any (I can cite, in particular, Martin Gardner), the "falsification" really is a formula that covers a variant of which is the induction of typical and induction of science itself.

    Popper  In a moment he should think about their contribution to the world of science could be an earthquake (his friend and collaborator John Eccles the physiologist had said publicly that he used the same method of falsification. But how critics say, scientists continue as if nothing made use of induction as a method,as if it knew nothing in the theory of the falsification Popper. And what scientists do is to provide evidence (through of induction) in support of their thesis, as always have.

    On this issue, could be a general statement saying that the military defeat of the Catholic Church, began experimental science (the countries of the Reformation), without any theological or philosophical conditioning.

     How common is the logical positivists and the pragmatist philosophers, Popper states in Herald of science, but contrary to what was in Hume, is showing "very respectful of the great moral teachers of Judaism and Christianity" and is not criticism or to the churches or with respect to crimes of the churches.

      "Popper opponent of Marx," I said, that what I display here is not a proper analysis of Popper's philosophy in, but in areas where Popper shows his true ideological interests.

    It comes to see why the title "Neither Marx nor Popper. "Neither Marx nor Popper" in the sense that we must deny the practice of ideological In Karl Popper, a practice that is serving the ideological interests of social and economic elites, or of capitalism (not to Bade, the first thing led the race in professional Popper was in Friedrich von Hayek, one of the leading theorists of neoliberal economics and radical critic of socialism, to combat the slightest measure of state intervention in the processes economic, that is, firmly believed in the "invisible hand" of the market economy).

     Certainly, in Popper was a scholar in the field of mathematics, logic, physics, and also of psychology. But this theory, as they felt safe against the basic principles of defense said that positivism began to publish all materials from philosophical speculation, ie, making a statement:

    Thesis: In Popper all materials presented a speculative allegedly scientific language, as stated the "passing of the philosophy," as if "the false solutions to the problems of philosophy as a science." But you see these "big theories" are mostly inconsistent, scandalously inconsistent.

      In "The open society and its enemies", in two volumes, 1945, Popper to show that the major problems that threaten democratic societies, fascism and communism, have their origin in historicism, and that the design Historism first, which derive from modern, to be in Plato. ( Popper changed the word "idealism", which usually applies to the philosophy of Plato, by "historicism", probably with the intention of saving the word "idealism" of the critics to put their own "historicism ").

     I think the success of "The open society and its enemies" because it affirms the basic values of the dominant ideology (of the social and political elites), or to appear without the class struggle or conflict ideological resulting therefrom. According to Popper in, any attempt to explain the process of history is "historicism" and "historicism" has some consequences.

    Thesis:  Popper dresses or delete anything that refers to conflicting economic, social or political.

     Thesis: The distinction and who Popper was awarded in people power, people from the social and economic elites, people, ultimately, very concerned about the authors or organizations that are critical to the capitalist system.

      With Popper In the end no more than a few culprits. The biggest of all,  Plato. And the time modern, who followed the  Plato, that is, according to the author, in Hegel and in Marx. So, ultimately, the evils that exist in history are caused by "false ideas" of "historical" are a few people.

     In shorthand, a step of exposing the silences in Popper on key issues - and any claim involved - which rests, in my opinion, shows the conservative thinking of the author and his phariseism:

      Her glamorous silence on the Jewish Question and the threat hanging over the Jews in Austria and Germany. His family was Jewish and converted skating seriously because of Nazi persecution.

     Critics say - and I think - In Popper wanted to deny their status as convert, and criticizes the lack of ability of Jews to integrate into Austrian society or Germany.

  

     In his work does not speak at all of anti-Semitism or the "Jewish question". At all times, this author is presented as a man German or English has nothing to do with the Jews (I think he should not think that was good for his career, referring to its status as convert). However, it said and repeated that it was "very respectful of the great moral teachers of the Jewish religion and the Christian."

         It also hastens to say that it considered reasonable for many people believe religion to be a spiritual help.

      I supported his friend John Eccles in his attempt to make a metaphysical "science" to accept the possibility of the existence of an immortal human soul.

    

    Talk about Pericles and Athens, as if democracy were a chance, like a product designed for one person. Popper is in a very poor historian of philosophy.

    Makes no reference to the democratic revolutions of the Greek cities, or civil wars, or the contra-revolutions. I do not talk about the formation of empires and the universal Evil affecting at Roman Empire. In referring to Hegel.

      Refers to the class struggle as if it were a sort of Marxist manipulation. Do not mention the aristocracy as a class that had a monopoly of power.

     It does not say that in Plato was neither aristocratic family that was aristocratic party.

     Popper presents himself as a "social science" that deals with ideas that are perverse because of totalitarianism.

    Makes no reference to the exploitation of man by man or social inequalities.

     Democracy unfolds in Athens because of the democratic ideas that had men in Pericles.

     Similarly, also by chance, in Plato had "totalitarian ideas" because I wanted an ideal society. The "Republic" Plato contains all ideas "historicist". Lead directly to totalitarianism.

 

    The "social scientist" who had seen that was not considered appropriate to Socrates at Plato in that bag. So, does appear to Socrates as a kind of Democrat opposed to the figure of Plato, this figure does not match that of the historians of philosophy.

       The historicism "Plato is that he made a journey through the centuries and is mysteriously play thought of Hegel and Marx. The ideas "historicist" were the cause of Hitler's totalitarian ideas of Marx and Stalin.

    So, in short, is not the case that there are social crises, crises of capitalism, class struggle, exploitation of the working class, accumulations of wealth, privilege of the elite social powers of the capitalist class. What are misconceptions are due to the ambition or the egoism of a man.

 

    So, in Popper denies the validity of the claim to Marx to make a science of history ", but also negates all the economic and social realities to which Marx refers in.

       So, for Popper in, there would be one way of doing social science is that which corresponds to the positive. He should be considered from the "open societies to market economies" are the best companies possible that, if anything, the politicians - or, rather, "social scientists" - has made proposals to overcome shortcomings and make improvements, but any attempt to propose an alternative global social is falling into totalitarianism.

    Suddenly, those responsible are of totalitarianism in Mussolini in Hitler, Stalin, and in men as well. So, ultimately, would be "ideas" the real agents of history.

      Popper is presented as a "social scientist" makes all times and thorough statements of good feelings about freedom, tolerance, the spirit of solidarity, critical spirit, interest in science and all those things that make up a national liberal (liberal, in the English sense of the word), if statements stand as the time of Locke and repeat the discourse of "Letter on Tolerance"

      Occasionally, surprising the extraordinary ingenuity displayed by the philosopher: to put a specific time such as a man of "liberal" Democrat and a Winston Churchill, Prime Minister of the Conservative government of Great Britain (Government, just had authorized the entry of Popper in Britain).

     Popper save comments on the privileges of the British monarchy. Neither has anything to say about the existence of the huge British Empire.

     Speaks of the right to property as a natural right, but that right had already been picked by the democratic.

     Argues in favour of free trade - which is also a natural law - as a guarantee of individual freedom. But maintaining a silence on the crisis highlighted capitalism and capitalist exploitation.

        Neither explains how you can play free if they are capitalists who imposed conditions of employment and wages. Says nothing of the contradiction between capitalism and "equal opportunities".

      The theory of capitalism - and Popper and his friend Hayek, NeoCon champion - argue that the capitalist competition acts as a social Darwinist and rewards employers who demonstrate more skills to your business address.

     Contrary to Popper in holding - and the Neocon - I made the following

     Thesis: As a person of mediocre king can do no problem (remember the case of Carlos II, the spell), as a mediocre exercise can finance tycoon well without any problems.

     In Popper and theorists of capitalism fills the mouth with words of freedom and democracy, but

     Thesis: Capitalism means the reintroduction of the absolute monarchy. One think we exaggerate, suffice to say that the capitalists are the aristocracy of the market economy. But I say that no, that the capitalists, the big capitalists, not forswear loyalty to a supposed "king" of the economy. I repeat: The magnates at all times act as absolute monarchs or at least as little kings.

 

     Thesis: Capitalism is incompatible with democracy.

      Certainly, the deployment of capitalism took place in the countries that had democratic revolutions.

     Thesis: The activities such as "market economy" was possible once we were apart the privileges of the aristocracy and despotism of the Catholic Church. Until then, the despots and oligarchs is endorsed monopoly of the major economic sources.

   Thesis: It is not the case that they are agents of capitalist democracy. As soon as it formed the capitalist economic elite, they were giving privileges and trying the armor of its beauty, also immediately began to practice all that seriously harm the democratic system.

         Popper, similarly to Hayek - and coinciding with Senator McCarthy - has been warned to be guardian defending democracy, that always has to carry the warning against ideological the alleged enemies of the "open society" against those who advocate social utopias or ideologies "historicist" or "social revolution".

      It gives a striking contradiction to the evaluations that are thought o Popper: On the one hand, there is the praise as if it were one of the greatest thinkers of the twentieth century, ad on the other, the ' making a definition of thought, this definition fits what would be thought of Locke or Stuart Mill.

    When the maturity in 1972, should explain what their political position is that "the classical market, not liberal socialist, with a touch of culture conservation (ecological), and added:" I do not think makes sense that the demand for a single guiding principle, so in three I say: peace, freedom and prosperity”.And refers to specific policies, saying: "The next three seem to be a minimum, we can add others:

1. Free trade, ie the freedom of individuals to participate in voluntary exchange of property and legal services, even if they are in different countries.

2. The rule of law, equality before the law, due process, etc..

3. A moral framework, including elements such as honesty and compassion.

    And three guiding principles of public policy:

    Minimize suffering.

    The fight against tyranny.

    The promotion of tolerance. "

  

     Popper and theorists of capitalism goodness mouth filled with statements of moral principles, but set aside the obvious evil deeds which affect the capitalist system.

  

      Thesis: We must restore the original democracy, which existed before the emergence of economic elites (capitalists).

    Thesis: With the system of free market capitalists increase their wealth and their privileges, and break, thus, democracy.

     Thesis: We can not therefore speak of equality (in Popper and popperians are no consistent) while promoting a system that stimulates the fight for inequality.

     Thesis: Can not talk about "minimize suffering", while supporting the "freedom" of the big pharmaceutical companies.

     The question addressed by those who want to restore democracy is lost: What's the problem for socializing big pharmaceutical companies?

       Thesis: It is absurd to put these side beat invite to fight tyranny and to promote an economic system that does nothing other than create tyrants.

        Thesis: Can not talk about freedom while supporting a system that  Abduct freedom, and strings and puts.

    The Pharisees are great magnates who are the owners of the media. Rather, we read:

      Thesis: It is a negation of democracy and a cruel tyranny that the economic elites (the Rupert Murdoch) takes over the press and media and imposes their capitalist totalitarianism.

      Thesis: To restore democracy, journalists must be independent, and in this respect is essential to deprive the world of Rupert Murdoch. The mass media should not be in the hands of tyrants.

La lucha de clases. Ni Marx ni Popper. Comentarios impertinents.

 

 

 

  

    A modo de preámbulo: debemos suponer que partimos de la consideración que, desde la formación de sociedades históricas, las sociedades estaban divididas en clases sociales diferenciadas, y que, de antemano, se manifestó los antagonismos de clase y la lucha de clases.

 

    No es el caso de que En Marx fuera el primer teórico que tratara sobre la lucha de clases. Desde la época antigua, abundan los testimonios que muestran que el concepto de confrontación de clases era universal.

 

    Como es sabido, en el siglo VI aC se inició la gran ola de las "polis" democráticas. De manera pacífica o violenta, un gran número de ciudad-Estado griegas establecieron sistemas democráticos. Hay que destacar que, con el paso del tiempo, los conflictos sociales más bien incrementaron su virulencia. A finales del siglo IV, las revoluciones democráticas y las contrarrevolucionaria se sucedían interminablemente. Las guerras eran a menudo una extensión de las guerras civiles.

 

     Como explico en mi opúsculo La filosofía y la religión sin máscaras, fueron las clases populares de las "polis" las que encontraron la manera de liberarse de la opresión de la oligarquía (los grandes propietarios de tierra) y de establecer sistemas democráticos originales.

 

    En el libro mencionado, defiendo la siguiente tesis,

 

    Tesis: Fueron las amplias masas de las capas populares las que desplegaron la ideología democrática y llevaron a cabo la revolución social. Y fue en un segundo momento que los "sabios" elaboraron teorías sobre "el emotivisme moral" y "el contractualisme".

 

     Para asentar los conceptos: "emotivisme moral" entendido en el sentido de que las normas morales, sociales y políticas brotan los sentimientos de los humanos; que el "nomos" (las normas que regulan la convivencia ciudadana) es el resultado de la voluntad de la mayoría . Y "contractualisme", en el sentido que el "nomos" es el resultado de los "acuerdos entre los ciudadanos", del "contrato social".

 

     Lo que intento poner de manifiesto a mis escritos sobre filosofía y sociedad es que las ideologías brotan los sentimientos.

 

        A lo largo de la historia, la lucha de clases late alrededor de dos ideologías básicas, la democrática il'aristocràtica. Dicho de manera más precisa, en torno al emotivisme moral il'intel lectualisme.

 

     Los textos de historia de la filosofía y las enciclopedias dan a entender la idea de que hay un número incalculable de filósofos y de filosofías, pero la realidad histórica es que las filosofías históricas o "trabajan" para una ideología "emotivista" o para una ideología inteligencia lectualista.

 

      Las ideologías básicas son dos, y no más de dos. En cada momento histórico, se presentan con su particular lenguaje, pero sin que quede desvirtuada la esencia del mensaje.

 

     No es el caso de que los filósofos sean una especie de científicos raros que buscan "la verdad". El punto de partida de un pensador arranca de sus propios sentimientos, ya menudo de una pasión, secreta o expresa; mayormente, secreta.

 

    Como no podía ser de otra manera, en las sociedades democráticas la emotivisme moral es la ideología hegemónica.

 

     La formidable florecimiento de las ciudades democráticas de la Hel lade fue interrumpida con la formación de los imperios.

 

    Durante dos mil años, las oligarquías mantuvieron el Poder. Todos los intentos de establecer una democracia fracasaron.

 

    Durante dos mil años, los filósofos produjeron materiales de carácter netamente intelectual lectualista. Y abunda la literatura filosófica contra el emotivisme moral y contra el empirismo.

 

    Puede constatar que los filósofos que vivieron en estos milenios casi todos son de ideología inteligencia lectualista.

 

       Respecto de esto puede constatar que los libros de texto y las enciclopedias de los países católicos - Estado español, vg. - Y de Francia siguen falsificando la historia del pensamiento. Mantienen las categorías conservadoras - católicas -: sitúan los pensadores ilustrados defensores de la emotivisme moral y de la democracia en un plano inferior, y los filósofos más distinguidos también continúan figurando en un apartado infames que llaman "los presocráticos" (Este es el caso con En Demócrito, a pesar de que elaboró la teoría más próxima a la física actual - el atomismo - de la época antigua). Continúan asenyalant "la edad de oro" de la filosofía con la tríada reaccionaria: Sócrates, Platón y Aristóteles.

 

     Que los libros de texto franceses mantengan esta versión espuria de la historia es una prueba que demuestra el "bluf" de la explosión de "` philosophes "franceses - los" grands philosophes "que ellos mismos se denominan -. Estos "grands philosophes" - los marxistas incluidos; N'Althusser, vg. - Han sido en todo momento al servicio del Imperio francés y de su ideología perversa. Con estos "grands philosophes", la Francia se ha mantenido ideológicamente inmóvil y decadente.

 

    Puede constatar que los libros de texto, en efecto, ofrecen una larga serie de filósofos, los cuales, sin excepción, hicieron su obra dentro de la ideología inteligencia lectualista. Todos ellos cultivan el Idealismo. Puede ver los nombres de quienes figuran como más importantes: Sócrates, Platón, Aristóteles, Plot, Agustín de Tagaste, Tomás de Aquino (Actualmente, la Consejería de Educación está toda satisfechos de haber incorporado el nombre de Ramon Llull en esta lista de "grandes filósofos").

 

 

En Karl Marx.

 

     En Marx haga sus teorías del "materialismo histórico" y del "materialismo dialéctico" que debían ser los fundamentos del "socialismo científico". Con el concepto de "ciencia social", En Marx recogía el bastón de En Comte - aquel hombre tan mediocre -.

 

    En Karl Marx hizo una pirueta que parecía imposible: en contra de la ideología propia de las clases trabajadoras - el emotivisme moral y el contractualisme -, el filósofo de Tréveris se saca de la manga un nuevo "intelectualismo materialista". Pretende una transmutación del intelectualismo idealista tradicional.

 

     Según esto, la futura sociedad socialista no será el resultado de los "sentimientos" de la mayoría de ciudadanos sino la ejecución de una "política científica" de "la vanguardia del proletariado". El Partido Comunista será esta vanguardia. Y "la política científica" consistente con la aplicación de las leyes del "materialismo dialéctico".

 

    De antemano, en Marx estableció el postulado de que la "ciencia marxista", en un momento oportuno, brotaron espontáneamente de la conciencia de los proletarios. A finales de los tiempos, habría "una mano invisible" que haría que los proletarios "tomaran conciencia de clase" y dentro de esta "conciencia proletaria" se encontrarían todo de ideas que no serían otra cosa que destellos de la "ciencia marxista" . Y, por supuesto, los más conscientes, inspirados con esta ciencia, constituirían "la vanguardia del proletariado", o sea, el Partido Comunista.

 

    Según su ciencia, En Marx dice que se han sucedido cuatro "modos de producción", a saber, el agrario-esclavista, el agrario feudal, el capitalista y, en un futuro, el socialista del "socialismo científico" ( o sea, el comunismo). Pero, En Marx y los marxistas, de manera poco dialéctica, dejan de lado todo de procesos históricos de gran alcance y bastante conocidos que no se acomodan al esquema marxista.

 

    El pensador alemán explica que de la dialéctica medieval, del conflicto entre los señores y los servicios de la Gleva, surgió la burguesía, la nueva clase que despliega el formidable "modo de producción capitalista". Según el filósofo, la burguesía lo ha hecho casi todo. Veamos el notable texto que dice:

  

      "La burguesía, con la mejora rápida de todos los instrumentos de producción, con un perfeccionamiento infinito de las comunicaciones, también arrastra todas las naciones, las bárbaras incluidas, hacia la civilización. Los precios económicos de sus mercancías son la artillería pesada con la que derriba todas las murallas chinas, con el que obliga a capitular el odio más empeñado los bárbaros a todo lo extranjero. Obliga a todas las naciones a adoptar las formas de producción burguesas, si no quieren arruinarse "; las obliga a introducir en su seno la llamada civilización, es decir, las obliga a convertirse en burguesas. En una palabra, crea un mundo a imagen y semejanza suya.

     La burguesía ha sometido el campo al dominio de la ciudad. Ha creado ciudades enormes, ha aumentado en un grado muy elevado la población urbana respecto a la rural, y de esta forma ha arrancado una parte considerable de población en la idiotisme de la vida rural. Así como ha hecho el campo dependiente de la ciudad, ha hecho los países bárbaros y semibàrbars dependientes de los civilizados, los pueblos campesinos de los pueblos burgueses, Oriente de Occidente.

       La burguesía, en su dominio de clase apenas centenario, ha creado fuerzas de producción más abundantes y grandiosas que no habían hecho todas las generaciones pretéritas plegadas. Sumisión de las fuerzas de la naturaleza, maquinaria, aplicación de la química a la industria ya la agricultura, navegación a vapor, ferrocarriles, telegrafía eléctrica, continentes enteros adaptados al cultivo, ríos hechos navegables, poblaciones enteras surgidas como setas; ¿qué siglo anterior habría sospechado que unas fuerzas de producción similares pudieran estar dormidas en el seno del trabajo social? "(" Manifiesto del Partido Comunista ", página 28).

       (Aprovecho la ocasión para hacer saber que este texto corregido corresponde a la versión catalana hecha por Jordi Moner y revisada por En Manuel Sacristan, y que hay una modificación - al menos una - del texto original; aquí donde En Marx ponía "idiotisme de la vida rural" En Moner lo tradujo por "idiosincrasia de la vida rural". Se ve que estos "científicos" catalanes querían "suavizar" las muestras de desprecio que sentía Marx por el modo de vida de los campesinos).

 

      Estos textos de Marx podrían figurar, a hurtadillas, en una antología de textos neoliberales y, mucha gente no se de cuenta.

    

 

   

   

 

    La "ciencia marxista" establece de una manera clara y decidida que la burguesía es un producto feudal, que su origen es en el feudalismo, que el "burgo" feudal es el certificado de nacimiento de la burguesía.

 

      En Marx hace tabla rasa de tres mil años de historia de ciudades "burguesas" anteriores época feudal (el feudalismo, por otra parte, era un fenómeno europeo y no universal).

  

      Pero tres mil años de historia no pueden ser borrados. Por todas partes quedaron abundantes testimonios de ciudades, la existencia de las cuales era debida a su actividad industrial y comercial (Precisamente, según En Marx, las actividades relacionadas con la industria y el comercio son las que definen la burguesía).

 

      Donde puede constatar fácilmente que las ciudades sumerias (a partir del III milenio aC) eran ciudad-Estado que desplegaron una notable actividad industrial y comercial. El "Código de Hammurabi" recoge todo de normas legales que regulaban el comercio y la industria.

  

     También se puede observar que las ciudades fenicias (hacia allí en el siglo XIII aC, por poner una fecha concreta) debieron su formidable despliegue a la actividad industrial y comercial. Tiro, Sidón, Biblos, también fueron ciudad-Estado. A diferencia de las ciudades sumètries, las fenicias eran ciudades plenamente "burguesas", en el sentido de que no tenían un componente significativo de población dedicada al sector primario. Su éxito extraordinario fue debido a su habilidad para la construcción de barcos y para la navegación. Éxito que dio lugar a la formación de un rosario de ciudades fenicias en las costas del Sur del Mediterráneo (Entre las cuales, "iBus", que era el nombre de la Ibiza púnica).

 

     Y aún más notable fue el éxito de la colonización de las ciudades griegas, colonización de las costas del mar Mediterráneo y del mar Negro, con la creación de más de mil ciudades. Mileto, la ciudad más importante de Joni, creó cerca de un centenar de colonias, muchas de las cuales se convirtieron en ciudades, como, por ejemplo, Bizancio (De estas ciudades, al menos de cuarenta, han quedado registros históricos).

 

     Pero En Marx, en todo momento, reafirma la definición primera del modo de producción "agrario-esclavista". Reconoce de manera expresa que en las ciudades griegas había producción industrial, pero al mismo tiempo sostiene que esta producción era hecha por los esclavos, lo que no se corresponde con la realidad histórica. Marx lo expresó diciendo "... la sociedad griega estaba basada en el trabajo de los esclavos y tenía, por tanto, como base natural la desigualdad entre los hombres y sus fuerzas de trabajo" ( "El Capital", Volumen I, página 26).

 

   

      Podemos constatar, pues, que el "modos de producción" marxistas son espurios, no se corresponden con la realidad histórica.

 

     Se puede ver que tampoco se corresponde con la realidad histórica el supuesto origen marxista de la denominada "burguesía". No es el caso de que la "burguesía" tuviera su origen en el burgo medieval. En el siglo XII, la "burguesía" ya llevaba cuatro mil años de existencia histórica.

 

   

   

 

     En Marx y los marxistas iniciaron una colosal campaña - que todavía mantienen los marxistas de ahora - de manipulación y mistificación intelectual. Así, por ejemplo, "democracia" y "revoluciones democráticas" pasaron a denominarse "democracia burguesa" y "revoluciones burguesas".

 

    A lo largo de la historia, en todo tiempo, se ha dado la lucha de clases ya menudo de manera violenta.

 

    Tesis: A menudo la lucha de clases y la lucha de clases violenta toma formas históricas que disfrazan o esconden la naturaleza de la lucha de clases.

 

 

     Podría parecer que la oligarquía romana en el siglo II había sometido definitivamente a la plebe o los pueblos vencidos, pero los historiadores nos informan que en aquella época - finales del siglo II - el comercio por tierra había quedado interrumpido por causa de los ataques de las bandas armadas. O sea, se había llegado a un punto que el Imperio romano era incapaz de garantizar la seguridad de las vías terrestres. Y empezaba la feudalización del Imperio.

 

     Tesis: La primera gran revolución democrática moderna s'esdevingué con la Reforma luterana (Puede ver en la Red. La filosofía y la religión sin máscaras, página 38).

 

  

     En Marx se esfuerza en presentar la Reforma luterana como una variante de enajenación religiosa. En "La ideología alemana" argumentó que la supuesta "libertad del cristiano" establecida por la Reforma era una libertad ficticia, por medio de la cual los creyentes mismos aceptaban la sumisión al orden social de dominio de la aristocracia.

    Marx y los marxistas señalaron que En Lutero condenó la revuelta "comunista" de los campesinos alemanes y que aprobó la represión ensangrentadas contra los sublevados (El autor del artículo sobre En Lutero de la Enciclopedia Catalana ofrece una versión católica - "pujolista "- sobre la Reforma; da una visión sesgada situando a N'Erasme por encima de Lutero, y enalteciendo la Contrarreforma de los jesuitas).

     Los marxistas critican o condenan En Lutero y ensalzan la figura de Thomas Müntzer, a quien presentan como un antecedente del comunismo.

 

      Lo que no dicen los marxistas - ni los católicos - sobre la Reforma:

 

    Que, de inmediato, las áreas luterana - protestantes - quedaron libres de la opresión de la Inquisición.

    Que las clases populares dejaban de ser dirigidas y controladas por Roma en materia de creencias religiosas y de moral.

    Que, en consecuencia, la "libertad del cristiano" anunciada se hacía efectiva. Por primera vez en Europa, los escritos podían circular sin la marca del "nihil obsta" de Roma.

    Que las amplias masas alemanas tenían acceso a la cultura.

    Que la Reforma fue una revolución cultural.

    Que la escuela reformada estimulaba el cultivo de las ciencias positivas (matemáticas, física, química, naturales ...).

    Que los países de la Reforma se pusieron la vanguardia de la ciencia y de la técnica (En contra de lo que dicen las enciclopedias marxistas y las enciclopedias francesas).

    Que las ciudades alemanas se libera del poder de los obispos.

    Que se declaró perverso el intelectualismo moral católico - tomista -.

    Que los intenso asegurarse de "la salvación" provocándole daños al propio cuerpo eran "tentaciones de Satanás". Y, de acuerdo con la nueva orientación, la salud pública pega un salto adelante.

    Que, consecuentemente, se cerraron los conventos de frailes y monjas.

    Que, contra el intelectualismo, s'enaltí el trabajo manual y los oficios.

    Que, contra el intelectualismo tomista, se declaraba el derecho del cristiano el disfrute de los placeres de la vida corriente.

    Que las comunidades reformadas quedaron libres de la demencial represión sexual impuesta por Roma. Y la mujer - y el cuerpo de la mujer - dejaba de ser considerada un instrumento del demonio (El marxismo es una variante del platonismo. Se puede constatar que se manifiesta a favor de un cierto "amor platónico" y un cierto rechazo contra " el amor carnal ". Es aquello de que" lo que importa de la mujer obrera es que tenga conciencia de clase y que rechace los valores burgueses ").

    Que ... la lista se haría interminable.

 

 

 

    A diferencia del religiosos, En Marx fue un profeta profano. Predica la venida del reino del comunismo, pero, en lugar del Libro Sagrado, exhibir su "Materialismo histórico".

 

 

     El "Materialismo histórico" es una teoría finalista a la manera que lo es el "Despliegue del Espíritu" de En Hegel. Finalista, al entender que el proceso de la historia universal tiene por finalidad el establecimiento del "Comunismo".

  Finalisme: En Marx coincide con N'Aristòtil, el inventor de la "causa final". Según N'Aristòtil, en todo proceso o cambio interviene la "causa final", es decir, que se orienta hacia una finalidad, que se corresponde con la idea de perfección.

     En Marx es hegeliano. En Hegel entiende la historia como un proceso necesario, como un "despliegue". Ambos son deterministas y finalistas. En Marx, sin embargo, es materialista. Donde En Hegel mostraba el "despliegue dialéctico del Espíritu", En Marx mostraba el "despliegue dialéctico de la materia", "materia" en el sentido de la organización de la producción y la distribución de los bienes materiales producidos. Para En Hegel la dialéctica es la sucesión de los diversos momentos del Espíritu y, al mismo tiempo el proceso de la autoconciencia hacia el saber absoluto y la libertad; para En Marx la dialéctica es la lucha de clases que da lugar la aparición ya la negación de los diversos procesos históricos.

    Ambos autores se declaran científicos. En Marx, científico de los procesos históricos, y en Hegel, de la totalidad de las ciencias (Hasta ahora, ninguna filosofía ha superado las pretensiones de "cientificidad" de la de En Hegel).

 

   

 

     Los tres autores - Aristóteles, Hegel y Marx - son finalistas y deterministas: el fin de la historia es llegar a la perfección (Bueno, para N'Aristòtil la sociedad humana no es en proceso, ya está ordenada según la idea de perfección desde el inicio, el estagirita aceptaba la sociedad tal como era, como si fuera un producto de la naturaleza, y así, por ejemplo, decía que, puesto que había esclavitud, era bueno que hubiera esclavos, así, según él , los hombres libres quedaban liberados de los asquerosos trabajos mecánicos y se podían dedicar al cultivo de la filosofía, si querían).

 

 

 

        Para En Hegel, la historia es el "Despliegue del Espíritu", es decir, la historia es progresiva, y, en cada "momento histórico" "el Espíritu" se despliega más. En cada nueva etapa histórica, la humanidad se muestra a un escalón superior de civilización. Se da un avance constante de la "autoconciencia" hacia el reino de la libertad, hacia el Estado racional, última y definitiva etapa de la Historia.

 

     Según el "materialismo histórico", la historia es una sucesión de fracasos, un "continuum" de enajenaciones sociales. Según En Marx, hay que entender que las diversas etapas de la historia no significan un progreso real. En todas las épocas se dan sistemas de explotación del hombre por el hombre. La lucha de clases es constante y universal, pero, como nos muestra la historia, las luchas no han conseguido acabar con el sistema de explotación del hombre por el hombre.

  

       Según En Marx, los productos culturales - religión, filosofía, arte - son una alienación que derivan de la enajenación esencial, que es la económica. Llama la atención la marginación de la cultura clásica que hace en Marx; como muestra de ello, en tres volúmenes de "El Capital" sólo se encuentra una breve referencia a Atenas.

 

     Seguir la teoría de Marx, parece que deberíamos llegar a una conclusión pesimista sobre el destino de la Humanidad, a la manera de un Hobbes, por ejemplo.

     Según En Marx, las luchas de clase, mayormente, terminan en un fracaso de las clases explotadas. Pero, en el caso de una lucha victoriosa, como es el caso de las "revoluciones burguesas", la burguesía establece un nuevo sistema de explotación y se inicia una nueva "dialéctica" en la lucha de clases (Por cierto, En Marx solamente pone el ejemplo de las "revoluciones burguesas" y no ningún otro ejemplo de otra época histórica).

 

     Parecía que la humanidad no tenía solución, pero En Marx hizo recurso a una técnica que después se hizo muy común en los trabajos de Marx y los marxistas. La nueva técnica inventada por el filósofo consiste en hacer una "teoría ad hoc" que supera una contradicción de la teoría general. La teoría "ad hoc" para "superar" la teoría general del "materialismo dialéctico" es el concepto de "el proletariado".

 

     Según En Marx, la nueva dialéctica entre "burguesía" y "proletariado" tiene unas características tan especiales - "ad hoc" - que son el anuncio del capítulo final de la historia con el establecimiento del "Comunismo".

 

     En la antigüedad, millones de esclavos no habían conseguido quitarse de encima un pocos miles de patricios romanos, ciertamente. Y, la edad media, las revueltas campesinas contra la nobleza también fracasaron. Pero En Marx señala algunos de los elementos que determinan la nueva dialéctica, en la que "los proletarios" vencerán militarmente a "la burguesía" - harán la "revolución obrera" - y comenzarán la fase de "construcción del socialismo", de una sociedad sin clases sociales.

 

     Según la teoría "ad hoc" del "proletariado", se dan las siguientes "leyes" que preparan la "revolución proletaria":

 

a) El crecimiento sin control de la capacidad productiva.

b) La intensificación creciente de la explotación del "proletariado"

c) La proletarización creciente de la sociedad.

d) La ley de concentración del capital.

e) La gran burguesía deja de participar en el proceso de producción y se convierte en una clase inútil.

 

   

 

    Pero, una vez hecho el enunciado de esta teoría "ad hoc", de inmediato, En Marx haga una nueva propuesta social, que implicaba una nueva "teoría ad hoc" que corregía la teoría general. Esta nueva propuesta era expresada diciendo:

 

       "En Alemania, tan pronto como la burguesía aparece con carácter revolucionario, el partido comunista lucha con la burguesía contra la monarquía absoluta, los grandes terratenientes feudales y la pequeña burguesía reaccionaria. Pero nunca, en ningún momento, se olvida este partido de inculcar a los obreros la más clara conciencia del antagonismo entre la burguesía y el proletariado, porque los obreros alemanes sepan convertir de inmediato las condiciones sociales y políticas que forzosamente se derivarán de la dominación burguesa en armas contra la burguesía, porque después de la caída de las clases reaccionarias en Alemania comience inmediatamente la lucha contra la misma burguesía. Los comunistas se fijan muy particularmente en Alemania, porque Alemania se encuentra en la víspera de una revolución burguesa y porque esta revolución se hará en las condiciones más avanzadas de la civilización europea en general y con un proletariado mucho más desarrollado que en la Inglaterra del siglo XVII ya la Francia del XVIII, es decir, que la revolución burguesa alemana puede ser el preludio inmediato de una revolución proletaria "(" Manifiesto ", página 64).

 

 

    "Quien avisa no es traidor", y En Marx avisaba que los comunistas, en una situación de debilidad de la administración del Estado por causa de una revolución democrática, tratarán de apropiarse del Poder.

 

      La "ciencia" marxista falla; las previsiones sobre las condiciones revolucionarias de Alemania no se cumplieron. Pero Lenin mostró al mundo la "bondad" de la última teoría "ad hoc" de En Marx. En Lenin mismo se encargó de explicar esto por medio de una "teoría marxista ad hoc" que s'intitulà "Teoría de la eslabón más floja" ( "La eslabón más floja" entre los países de Europa en octubre de 1917 fue la reciente y débil democracia rusa, surgida de la revolución de febrero del mismo año).

 

     La validez del método "marxista-leninista" para amparar a del Estado quedaba confirmada por los acontecimientos históricos. Invariablemente, dada una situación de guerra o de guerra civil, los partidos comunistas demostraban una rara habilidad para hacerse con el control del "ejército revolucionario"; ejército, por medio del cual, los partidos comunistas obtenían el monopolio de la administración del Estado. O sea, una rara habilidad para al asalto del Poder.

 

    Cabe destacar que en las democracias consolidadas, los partidos comunistas en ningún caso alcanzaron el Poder. En la posguerra II, aunque el Partido Comunista Francés y el Partido Comunista Italiano habían convertido en unos grandes partidos de masas, con cientos de miles de afiliados, nunca consiguieron la mayoría parlamentaria.

 

    En Lenin inauguró el sistema denominado "dictadura del proletariado", el cual, como es sabido, en realidad era la dictadura del Partido Comunista y, en la práctica, se convirtió en la dictadura personal de Lenin. Era En Lenin quien decidía si había que bombardear o no la comuna de Kronstadter (El Comité Central aprobaba invariablemente las propuestas del Secretario General).

 

     A la URSS - y, después, los posteriores regímenes comunistas - la "ciencia marxista" fue declarada de curso legal. Esto significó - y es lo que me interesa subrayar - que el resto de ideologías políticas y sociales fueron declaradas "erróneas" y prohibida su difusión.

    Comenzaba la negra noche para las formaciones políticas obreras disidentes. Comenzó el sistema de procesar judicialmente a los disidentes. Según el grado de divergencia, la acusación variaba y adoptaba diversas fórmulas; podía ser por causa de un error, o por una desviación, por ignorancia, por causa de "izquierdismo infantívol", por dretanisme, por causa de los egoísmo personal, por culto a la personalidad, por corrupción y otros. Cuando la confrontación se hacía muy vivida, inevitablemente, la formación disidente era acusada de traición y de connivencia con el enemigo (Así lo sufrieron los anarquistas sublevados de Kronstadter, bombardeados, acusados de ser agentes de Francia; y En Trostki, asesinato, d 'agente del Capitalismo, y Andreu Nin, asesinado y desaparecido, de agente de En Franco).

 

 

 

 

 

 

Tesis: Los obreros a sueldo, los jornaleros y los campesinos alquilados participaron decisivamente a las revoluciones democráticas.

 

    No fue el caso (en contra de lo que dice Marx) que las clases trabajadoras Menesses una lucha para el establecimiento del dominio de la "burguesía". No era por la libertad del "burgués" que luchaban, sino por su propia libertad y exigiendo justicia.

 

    Tesis: Las denominadas "guerras de religión" - guerras civiles o internacionales - eran en realidad guerras revolucionarias.

 

     Tesis: En todo tiempo, se ha utilizado la religión como instrumento de lucha ideológica, y de lucha de clases, por tanto.

 

       En las revoluciones democráticas (por ejemplo, de 1520, 1556, 1648, 1688), las fuerzas reaccionarias se ampara con la Iglesia católica y los sublevados con las iglesias de la Reforma.

 

 

 

     Ciertamente, las clases populares que participaron en las revoluciones democráticas no lo hacían en la defensa específica de la libertad de comercio.

 

       Contra la concepción de En Weber, el hecho de que el capitalismo se origina y se desplegara en los países de las iglesias reformadas no se ha de explicar por causa de la moral calvinista.

 

      El desarrollo del capitalismo fue como consecuencia del triunfo de las revoluciones democráticas.

 

    Tesis: La monarquía absoluta era el sistema social y político con el que la aristocracia - la oligarquía - había establecido el monopolio del Poder.

 

   Tesis: El monopolio de Poder de la oligarquía implicaba de manera primordial el monopolio de las actividades económicas, y no sólo la propiedad de la tierra. En este monopolio de la gran economía, el rey - como aristócrata supremo - le correspondían en exclusiva algunos monopolios de mayor beneficio, como, por ejemplo, el de la sal, y, por supuesto, su participación en todos "los grandes negocios del reino "(Los monarcas actuales, a pesar de las limitaciones que les impone la democracia, tratan de imitar el antiguo esplendor de la realeza).

 

    Tesis: El monopolio oligárquico hacía imposible el despliegue de la economía.

 

     En otro tiempo esplendorosas repúblicas comerciales, como Génova o Venecia, no consiguieron mantener la independencia y cayeron bajo el yugo de la monarquía, por lo que se marcaron y dejaron de ser protagonistas de la historia.

 

 

 

 

    

 

   

 

    

 

      Ni Marx ni Popper. Karl Popper como comparsa.

 

        La idea de contraponer el nombre de Popper al de Marx - como hago en el título del artículo - fue más bien al azar, en el sentido de que en lugar del nombre de Popper hubiera servido igualmente otro nombre entre muchos otros autores que, bajo el aspecto "de amor al saber", esconden en realidad su voluntad de hacer apología del capitalismo.

    La pareja Marx-Popper es asimétrica. En Popper es un teórico de poca originalidad junto a Marx, aunque las élites británicas del ensalzar desvergonyidament. El filósofo austriaco nos sirve de referente para mostrar de qué manera se relaciona la filosofía y las élites sociales.

    Actualmente, En Popper figura como uno de los autores más notables sobre teoría de la metodología científica. Especializado al estudio del lenguaje de la ciencia, se distinguió por su aportación original conocida con el nombre de "teoría de la falsabilitat", según la cual una teoría pretendidamente científica será válida si y sólo si puede ser "falsable" o " refutable ", es decir, que ofrezca la posibilidad de que se pueda experimentar o ser confrontada con la observación de la realidad física.

 

    Por miedo a la amenaza nazi (En Popper era de familia de judíos conversos), en 1937 emigró a Nueva Zelanda, y en 1945, pudo residir en el Reino Unido que era donde quería ir inicialmente. Debo subrayar su relación especial con En Friedrich von Hayek uno de los economistas - y también filósofo - más influyentes en defensa del capitalismo (del "liberalismo" que llaman ellos) y muy crítico con el socialismo. Gracias a En Hayek, En Popper pudo ejercer de profesor de lógica en la "London School of Economics". Llevó una vida académica típica hasta que se jubiló el año 1969. Recibió una montaña de distinciones, de las cuales destacan:

Nombrado Caballero por parte de la reina Isabel II del Reino Unido el año 1965, también fue miembro de la Sociedad Mont Pelerin, comunidad de estudios fundada por von Hayek para promocionar una agenda política liberal, y de la Royal Society de Londres. En 1989 fue galardonado con el Premio Internacional Cataluña, en su primera edición y concedido por la Generalitat de Cataluña.

 

     La figura de En Karl Popper como gran pensador fue "in crescendo" hasta llegar a ser considerado uno de los grandes filósofos del mundo anglo-sajón.

      Pero desde los años 1960 también ha crecido el número de autores que hacen crítica al pensamiento de Popper.

     Actualmente, aunque se ha enfriado un poco el entusiasmo de los seguidores de En Popper, los libros de texto y las enciclopedias (en especial las anglo-sajones) insisten en considerarlo como uno de los grandes filósofos del siglo XX.

 

     Mi posición es crítica respeta a En Popper. Estoy en la línea de los pensadores que consideran que en Popper es un "Bluff" que él mismo IMPEL sobresalió. Coincido con En Malachi Hacohen, quien en su libro, "Karl Popper. Los años de la formación ", 2003, expone un rosario de manipulaciones y falsificaciones del filósofo,. Yo también considero que En Popper fue un fariseo y un manipulador. Yo pens que el filósofo de la "falsación" usaba la mentira al servicio del cultivo de su imagen de "gran filósofo". Yo creo que también subordina su producción ideológica con el objetivo de satisfacer a quienes debían proteger o facilitar su ascenso social.

    

 

      Coincidiendo con otros autores críticos, considero que la teoría epistemológica de la "falsación" es inconsistente. El autor pretendía haber resuelto "el problema de la inducción" que había planteado En Hume. También creía - o daba a entender que creía - que había superado el planteamiento de la Escuela de Viena, del Positivismo lógico.

    Pero, como argumentan qualquer críticos (¿Puedo citar, en especial, a Martin Gardner), la "falsación", realmente, es una fórmula que encubre una variante de lo que es la inducción, de la inducción típica y propia de la ciencia.

    En Popper en algún momento debió pensar que su aportación al mundo de la ciencia podría representar un terremoto (su amigo y colaborador el fisiólogo John Eccles había dicho públicamente que él mismo utilizaba el método de la "falsación". Pero, como dicen los críticos, los científicos siguen como si nada hecho uso de la inducción como método, como si no supieran nada de la teoría de la falsación de En Popper. Y que los científicos lo que hacen es procurar aportar pruebas (por medio de la inducción) a favor de sus tesis, como han hecho siempre.

    Respecto a este tema, se podría hacer un enunciado general diciendo que, con la derrota militar de la Iglesia católica, se iniciaba la ciencia experimental (en los países de la Reforma), sin ningún tipo de condicionamiento teológico o filosófico.

 

     Como es común a los positivistas lógicos y los filósofos pragmatista, En Popper se declara heraldo de la ciencia, pero, a diferencia de lo que hacía En Hume, muestra "muy respetuoso con los grandes maestros morales de judaísmo y del cristianismo" y no tiene críticas a hacer ni en las iglesias ni respecto a los crímenes de las iglesias.

 

      "Popper comparsa de Marx", decía yo, en el sentido de que lo que quiero desarrollar aquí no es propiamente un análisis específico de la filosofía de En Popper, sino los lugares comunes donde En Popper muestra sus verdaderos intereses ideológicos.

    Se trata de ver el por qué del título "Ni Marx ni Popper". "Ni Marx ni Popper", en el sentido de que tendremos que negar la práctica ideológica de En Karl Popper, práctica que es al servicio de los intereses ideológicos de las élites sociales y económicas, o sea, del capitalismo (No en vano lo primero que impulsó la carrera profesional de En Popper fue En Friedrich von Hayek, uno de los principales teóricos de la economía neoliberal y crítico radical del socialismo, hasta el punto de combatir la más mínima medida de intervención del Estado en los procesos económicos, o sea, creía firmemente con "la mano invisible" de la economía de mercado).

 

     Sin duda, En Popper era un erudito en materia de matemáticas, lógica, física y, también, de psicología. Pero este teórico, en cuanto se sintió seguro, en contra de los principios básicos del positivismo que decía defender, empezó a publicar todo de materiales de especulación filosófica, o sea, haciendo un enunciado:

 

    Tesis: En Popper presentó todo de materiales especulativos con un lenguaje presuntamente científico, como si enuncia la "superación de la filosofía", como si "solucionara los falsos problemas de la filosofía de una manera científica". Pero veremos que estas "grandes teorías" mayormente son inconsistentes, escandalosamente inconsistentes.

 

      En "La sociedad abierta y sus enemigos", en dos volúmenes, 1945, En Popper pretende demostrar que los grandes males que amenazan las sociedades democráticas, el fascismo y el comunismo, tienen su origen en el historicismo, y que la concepción historicista primera, de la cual derivan las modernas, es la de En Platón. (En Popper cambia la palabra "idealismo", que habitualmente se aplica a la filosofía de Platón, por la de "historicismo", seguramente con la intención de salvar la palabra "idealismo" de la crítica a que somete su particular "historicismo ").

 

     En mi opinión, el éxito del libro "La sociedad abierta y sus enemigos" se debe a que afirma los valores básicos de la ideología dominante (la de élites sociales y políticas), sin que aparezca ni la lucha de clases ni los conflictos ideológicos que se derivan. Según En Popper, todo intento de explicar el proceso de la historia es "historicismo", y todo "historicismo" tiene unas consecuencias nefastas.

 

    Tesis: En Popper suprime o disfresa todo aquello que haga referencia a conflicto económico, social o político.

 

     Tesis: Quienes distinguieron y galardonar En Popper era gente del Poder, gente de las élites sociales y económicas, gente, en último término, muy preocupada por aquellos autores u organizaciones que hacen crítica al sistema capitalista.

 

      Con En Popper, al final no hay más que unos pocos culpables. El mayor de todos, En Platón. Y, en la época moderna, quienes siguieron las huellas de Platón, o sea, según el autor, en Hegel y en Marx. O sea, en último término, los males que se dan en la historia son causados por "las falsas ideas" de los "historicistas" que son unas pocas personas.

 

     De manera abreviada, paso a exponer los silencios de En Popper sobre cuestiones fundamentales - y qualquer afirmaciones comprometidas -, silencios que, a mi juicio, ponen de manifiesto el pensamiento conservador del autor y su fariseísmo:

 

      Su silencio clamoroso sobre la cuestión judía y sobre la amenaza que se cierne sobre los judíos en Austria y en Alemania. Su familia era de conversos judíos y sufrió gravemente por causa de la persecución nazi.

 

     Según dicen los críticos - y yo lo creo -, En Popper quiso renegar de su condición de converso, y criticó la falta de habilidad de los judíos para integrarse en la sociedad austríaca o alemana.

  

     En su obra no habla para nada del antisemitismo ni de la "cuestión judía". En todo momento, este autor se presenta como un señor alemán o inglés que no tiene nada que ver con los judíos (Yo creo que él debió pensar que no era bueno para su carrera hacer referencia a su condición de converso). De todas maneras, sí que decir y repetir que era "muy respetuoso con los grandes maestros morales de la religión judía y la cristiana".

 

         También se apresuran a decir que consideraba razonable que para muchos hombres creyentes la religión fuera una gran ayuda espiritual.

 

      Y apoyó a su amigo En John Eccles en su pretensión de hacer una metafísica "científica" que aceptara la posibilidad de la existencia de un alma humana inmortal.

 

    

 

    Habla de Atenas y de Pericles, como si la democracia fuera una casualidad, como si fuera un producto ideado por una persona. En Popper es un pésimo historiador de la filosofía.

 

    No hace ninguna referencia a las revoluciones democráticas de las ciudades griegas, ni de las guerras civiles, ni de las contrarrevolucionaria. Y no habla de la formación de los imperios ni de la malvestat universal que afectaba al imperio romano, que refería En Hegel.

 

      Hace referencia a la lucha de clases como si fuera una especie de manipulación marxista. No menciona la aristocracia como clase que tenía el monopolio del poder.

 

     No dice que En Platón era de familia aristocrática ni que era del partido aristocrático.

 

    En Popper se presenta a sí mismo como una especie de "científico social" que se ocupa de las ideas perversas que son causa del totalitarismo.

 

    No hace ninguna referencia a la explotación del hombre por el hombre ni a las desigualdades sociales.

 

     La democracia se desplegó en Atenas debido a las ideas democráticas que tuvieron hombres como En Pericles.

 

     Similar, también por casualidad, En Platón tuvo "ideas totalitarias" porque quería una sociedad ideal. La "República" de Platón contiene todo de ideas "historicistas" que llevan directamente al totalitarismo.

 

    El "científico social" se ve que debió considerar que no era conveniente poner a Sócrates en el mismo saco que En Platón. Y así, hace figurar a Sócrates como una especie de demócrata contrapuesto a la figura de Platón, figuración ésta que no coincide con la de los historiadores de filosofía.

 

 

       "El historicismo" de Platón se ve que hizo un viaje a través de los siglos y misteriosamente se reproducen en el pensamiento de Hegel y de Marx. Las ideas "historicistas" fueron la causa de las ideas totalitarias de Hitler, de Marx y de Stalin.

 

    O sea, resumiendo, no es el caso de que haya crisis sociales, crisis del sistema capitalista, lucha de clases, explotación de la clase obrera, acumulaciones de riqueza, privilegios de las elites sociales, poderes de la clase capitalista. Lo que hay son ideas equivocadas por causa de la ambición o del egocentrismo de un hombre.

 

    O sea, En Popper niega la validez a la pretensión de Marx de hacer una "ciencia de la historia", pero, al mismo tiempo, niega también todas las realidades económicas y sociales a las que En Marx hace referencia.

 

       O sea, para En Popper, habría una sola manera de hacer ciencia social que es la que se corresponde con el positivismo. Según él, hay que partir de considerar que las "sociedades abiertas de economía de mercado" son las mejores sociedades posibles; que, si acaso, los políticos - o, mejor, "los científicos sociales" - tienen que hacer propuestas para superar deficiencias o introducir mejoras, pero todo intento de proponer una alternativa social global es caer en el totalitarismo.

 

    Súbitamente, los responsables del totalitarismo son En Mussolini, En Hitler, en Stalin y hombres así. O sea, en último término, serían "las ideas" los verdaderos agentes de la historia.

 

 

     En Popper se presenta como "científico social" riguroso y siempre hace declaraciones de sus buenos sentimientos sobre la libertad, la tolerancia, el espíritu solidario, espíritu crítico, interés por la ciencia y todas aquellas cosas que conforman un ciudadano liberal (liberal, en el sentido inglés de la palabra), declaraciones como si se situara la época de Locke y repitiera el discurso de la "Carta sobre la tolerancia"

 

      De vez en cuando, sorprende la extraordinaria ingenuidad que muestra el filósofo: en un momento determinado pone como ejemplo de hombre "liberal" y demócrata a Winston Churchill, el primer ministro del gobierno conservador de Gran Bretaña (Gobierno que, justamente , tenía que autorizar la entrada de En Popper en Gran Bretaña).

 

 

    En Popper se ahorra los comentarios sobre los privilegios de la monarquía británica. Tampoco tiene nada que decir sobre la existencia del enorme Imperio británico.

 

     Habla del derecho a la propiedad como derecho natural, pero este derecho ya había sido recogido por las constituciones democráticas.

 

     Argumenta a favor de la libertad de mercado - que también es un derecho natural -, como garantía de la libertad de las personas. Pero mantiene un silencio destacado sobre las crisis del capitalismo y sobre la explotación capitalista.

 

        Tampoco explica de qué manera se puede ejercer la libertad si son los capitalistas quienes imponen las condiciones de trabajo y los salarios. No dice nada de la contradicción entre el capitalismo y "la igualdad de oportunidades".

 

      Los teóricos del capitalismo - y también En Popper y su amigo En Hayek, campeón neocons - argumentan que la competitividad capitalista actúa a modo de darwinismo social y premia a los empresarios que demuestran más habilidades para la dirección de la empresa.

 

     En contra de lo que sostiene En Popper - y los neocons -, puedo hacer la siguiente

 

     Tesis: Así como una persona mediocre puede hacer de rey sin ningún problema (Recuerde el caso de Carlos II, el Hechizado), igualmente otro mediocre puede ejercer de magnate de las finanzas también sin ningún problema.

 

     En Popper y los teóricos del capitalismo se llena la boca con las palabras de libertad y democracia, pero

 

     Tesis: El capitalismo significa la reintroducción de la monarquía absoluta. Un uno pensará que exagero, que bastaría decir que los capitalistas son como la aristocracia de la economía de mercado. Pero yo digo que no, que los capitalistas, los grandes capitalistas, no juran fidelidad a un supuesto "rey" de la economía. Insisto: Los magnates actúan en todo momento como monarcas absolutos o, cuando menos, como reietons.

 

     Tesis: El capitalismo es incompatible con la democracia.

 

      Ciertamente, el despliegue del capitalismo tuvo lugar en los países que habían hecho las revoluciones democráticas.

 

     Tesis: La actividad llamada de "economía de libre mercado" fue posible una vez que fueron desmontados de los privilegios de la aristocracia y el despotismo de la Iglesia católica. Hasta entonces, los déspotas y los oligarcas se ampara del monopolio de las grandes fuentes económicas.

 

   Tesis: No es el caso de que los capitalistas hayan sido agentes democráticos. Tan pronto como se formaron las elites económicas capitalistas, estas se fueron dotando de privilegios e intentando el blindaje de sus riquezas, así mismo, enseguida iniciaron todo de prácticas que dañan gravemente el sistema democrático.

 

        En Popper, de manera parecida a Hayek - y también coincidiendo con el senador McCarthy -, avisa de que hay que ser vigilantes en la defensa de la democracia; que, en todo momento, se ha de ejercer la alerta ideológica contra los presuntos enemigos de "la sociedad abierta", contra todos aquellos que propugnan utopías sociales o ideologías "historicistas" o de "revolución social".

 

 

      Se da una contradicción sorprendente de las valoraciones que se hacen del pensamiento de Popper En: Por un lado, hay que ensalcemos como si fuera uno de los pensadores más grandes del siglo XX, y por otro, al hora de hacer una definición de su pensamiento, esta definición se acomoda a lo que sería el pensamiento de En Locke od'En Stuarda Mill.

    Cuando a su madurez, en 1972, debe explicar cuál es su posición política dice que es "la clásica, de mercado, liberal no socialista, con un toque de cultura conservacionista (ecológico)", y añadió: "No creo que tenga sentido la demanda de un único principio rector, por lo que en nomenaré tres: la paz, la libertad y la prosperidad ". Y se refieren a políticas concretas, diciendo: "Las tres siguientes parecen ser un conjunto mínimo, es posible añadir otros:

1. El libre comercio, es decir la libertad de las personas a participar el intercambio voluntario de bienes y de servicios jurídicos, incluso si se encuentran en diferentes países.

2. El Estado de Derecho, la igualdad ante la ley, el debido proceso, etc.

3. Un marco moral, incluyendo elementos como la honestidad y la compasión.

    Y tres principios rectores de la política pública:

    Minimizar el sufrimiento.

    La lucha contra la tiranía.

    La promoción de la tolerancia. "

 

  

 

    En Popper y los teóricos de la bonesa del capitalismo se llenan la boca con declaraciones de principios morales, pero dejan de lado las maldades evidentes que afectan al sistema capitalista.

  

      Tesis: Hay que restablecer la democracia original, la que había antes de la aparición de las élites económicas (los capitalistas).

 

    Tesis: Con el sistema de libre mercado los capitalistas aumentan su riqueza y sus privilegios, y rompen, por tanto, la democracia.

 

     Tesis: No se puede hablar consecuentemente de igualdad (En Popper y los popperians son inconseqüents) ya la vez impulsar un sistema que estimula la lucha por la desigualdad.

 

 

     Tesis: No se puede hablar de "minimizar el sufrimiento" y, al mismo tiempo, apoyar la "libertad" de las grandes empresas farmacéuticas.

 

     La pregunta hecha por quienes queremos recuperar la democracia perdida es: ¿Cuál es el problema para socializar las grandes empresas farmacéuticas?

 

 

       Tesis: Son absurdos esos que poniendo cara de beato invitan a luchar contra la tiranía y al mismo tiempo promueven un sistema económico que no hace otra cosa que crear tiranos.

 

 

        Tesis: No se puede hablar de libertad ya la vez apoyar un sistema que raptar la libertad il'encadena.

 

    Estos fariseos encuentran estupendo que los magnates sean los propietarios de los medios de comunicación. Por el contrario, debemos decir:

 

      Tesis: Es una negación de la democracia y una tiranía cruel que las élites económicas (Los Rupert Murdoch) se apodera de la prensa y los medios de comunicación y impongan su totalitarismo capitalista.

 

 

      Tesis: Para recuperar la democracia, es necesario que los periodistas sean independientes, y, en este sentido es imprescindible desposeer a todos los Rupert Murdoch del mundo. Los grandes medios de comunicación no deben estar en manos de los tiranos.

 

 

 

               

   The class struggle. Neither Marx nor Popper. Comments lorgnette.

  

    As a preamble, we must assume that part of the consideration that since the formation of historical societies, the societies were divided into different social classes, and that advance the bell, he said antagonisms and class struggle.

    It is not the case in which Marx was the first theorist to try the class struggle. Since ancient times, many witnesses to show that the concept of class conflict was universal.

    As is known, the sixth century BC started the great wave of the "polis" democratic. So peaceful or violent, a great number of Greek city-state established democratic systems. It is worth noting that, over time, social conflicts rather increase its virulence. At the end of the fourth century, the democratic revolutions and contra-revolutions occur endless. Wars were often an extension of the civil wars.

     As explained in my essay  “Philosophy and Religion without masks”, were the masses of the "polis" which found the way to free themselves from the oppression of the oligarchy (the large land owners) id ' establish democratic systems originals.

    In that book, I defend this thesis,

    Thesis: This broad masses of the working classes which follow the ideology of democracy and led to social revolution. I was in a second time that the "wise" develop theories about "the moral emotivist" and "contractual".

     To establish the concepts "moral emotivist" understood in the sense that moral standards, social policies and the rise of human feelings, that the "Nomos" (the rules governing the citizen) is the result of the will of the majority . I "contractual" in the sense that the "Nomos" is the result of agreements among citizens, "the" social contract ".

     What I emphasize to my writings on philosophy and society is the rise of ideologies sentiments.

        Throughout the long history of class struggle beats around two basic ideologies, the democratic ideology and the aristocratic ideology. To put it more precisely, around the emotivism moral and the intellectualism.

     The history of philosophy and encyclopaedias are to understand the idea that there are countless philosophers and philosophies, but the historical reality is that the historical philosophies or "work" to an ideology "emotivist" or an ideology for intellectualists.

      The are two basic ideologies, and not more than two. In each historic moment, presenting their own language, but that it distorted the essence of the message.

     It is not the case that philosophers are a kind of rare that scientists seek "truth." The point of departure of a thinker starts their own feelings, and often a passion, secret or expressed, mainly, secretly.

    How could not be otherwise, in democratic societies is the moral emotivism hegemonic ideology.

     The formidable  democration of  Greek cities   was drowned with the formation of Empires.

    For two thousand years, kept the power oligarchies. All attempts failed to establish a democracy.

    For two thousand years, philosophers of materials produced a purely intellectualist. And abundant literature on the philosophical and moral emotivism and against l’empiricism.

    You can see that the philosophers who lived in the millennia are almost all intellectualist ideology.

       Regarding this, you can see that the textbooks and encyclopaedias of Catholic countries - Spain, eg. - France and continue to protect the history of thought. Remain conservative categories - Catholic -: placing thinkers illustrated defenders of moral emotivism and democracy to a lower level and the most distinguished philosophers also appeared to continue to slander a section called "the pre-Socratic" (This is In the case with Democritus, although the theory developed around the current physics - the Atomism - from ancient times). Continued pointing "golden age" of philosophy with the reactionary triad: Socrates, Plato and Aristotle.

     That French textbooks Espui keep this version of history is a proof that shows the "BluFin" the explosion of "` Philosophes "French - the" grands Philosophes "they are called -. These "big Philosophes" - including the Marxist; Althusser, eg. - Were always at the service of the French Empire and its evil ideology. With these "grands Philosophes", the French remained motionless and ideologically decadent.

    You can see that the text books, in effect, offering a long list of philosophers who, without exception, did their work within the intellectualist ideology . They cultivated the idealism. You can see the names of those listed as most important: Socrates, Plato, Aristotle, Plotinus, Augustine, Thomas Aquinas (currently the  Ministry of Education o Catalonian is lucky have incorporated the name of Ramon Llull – XIII Century - in this list of "great philosophers").

 

 Karl Marx.

     Marx then in their theories of "historical materialism" and "dialectical materialism" to be the foundation of "scientific socialism”. With the concept of "social science",  Marx included in the count of the stick - that man so mediocre -.

   

 Karl Marx did a pirouette that seemed impossible in the very ideology of the working classes - the moral emotivist and the contractualism - the philosopher of Tréveris is removed from the hose a new "intellectualism materialistic." Aims to transform the traditional intellectualism idealistic.

     Accordingly, the future socialist society will not be the result of "feelings" for most people, but running a "political science" of "the vanguard of the proletariat." The Communist Party is the vanguard. And "political scientist" will be the implementation of the laws of "dialectical materialism".

    From beautiful advance in the Marx was postulated that the "Marxist science" at a time, sprout spontaneously from the consciousness of the proletarian. At the end of time, there would be "an invisible hand" that would make the proletarian "class awareness" and the "Proletarian consciousness" is to find all ideas that would not be anything else that sparks the "Marxist science" . Of course, the more conscious, inspired by this science, would be "the vanguard of the proletariat", or the Communist Party.

    According to the science, Marx says that in the case have four "modes of production, namely agriculture-slavery, the feudal agriculture, the capitalist and in the future of the socialist, " scientific socialism "( that is, communism). But  Marx and the Marxists, so little dialogue, leave aside all the historical processes of powerful and well-known that fits scheme no Marxist.

    The German philosopher explains that the medieval dialectic, the conflict between the lords and used the land, arose the bourgeoisie, a new class that will display a formidable "capitalist mode of production." According to the philosopher, the bourgeoisie has done almost everything. Let's remarkable text that says:

  

      "The bourgeoisie, by the rapid improvement of all instruments of production, with an infinite improvement of communications, also dragging all nations, including the barbarian, into civilization. The economic price of their goods are the heavy artillery with which to tear down all Chinese walls, which requires more hatred chapter persist Barbarian everything foreign. Requires all nations to adopt the bourgeois forms of production, if you do not want to ruin it, are forced to enter into its so-called civilization, namely the obligation to be bourgeois. In a word, it creates a world in their image and likeness.

     The bourgeoisie has subjected the country to the domain of the city. It has created enormous cities, has grown into a very high degree the urban population compared to the rural, and so has started a significant proportion of the population  of idiot rural life. As the field has depended on the city, has made the countries dependent semi-barbarian, barbarians and the civilized nations of peoples bourgeois farmers, East West.

       The bourgeoisie, in its domain class just centenary, has developed production forces of great wealth and who had not done all generations together last. Submission of the forces of nature, machinery, application of chemistry to industry and agriculture, steam navigation, railways, electric telegraphy, entire continents adapted to cultivation, made navigable rivers, whole populations that have emerged as mushrooms; what century earlier than would have suspected of producing similar forces could be asleep in the social work "(" Manifesto of the Communist Party, "page 28).

       (I take this opportunity to let them know that this is a corrected version in Catalan by Jordi Moner and reviewed by Manuel Sacristan in, and there is a change - at least - of the original text, where Marx placed in "idiot of rural life" in Moner it translated to "the character of rural life." We see that these " catalan scientists " wanted "soften" the evidence of contempt for Marx felt that way of life of farmers).

      These texts of Marx could include, say no, an anthology of texts and neoliberal, lots of people do not realize it.

    

   

   

    The "Marxist science" established in a clear and determined that the bourgeoisie is a feudal, that its origin is in feudalism, that the "village" is feudal birth certificate of the bourgeoisie.

 

       Marx's clean sweep in three thousand years of history of cities "bourgeois" feudal past the time (feudalism, however, was a European phenomenon and not universal).

  

      But three thousand years of history can not be removed. Everywhere were abundant testimony of cities, the existence of which was due to its industrial and commercial (Just as in Marx, the activities related to industry and commerce are those that define the middle class).

      Where can easily see that the Sumerian cities (from the III millennium BC) were city-state which deployed a significant industrial and commercial activity. The Code of Hammurabi "collects all laws regulating trade and industry.

  

     You can also see that the Phoenician cities (no there the thirteenth century BC, to set a date) due its formidable industrial and commercial activity. Tire, Sidon, Byblos, were also city-state. Unlike cities Sumer, the Phoenician cities were fully "bourgeois" in the sense that they did not have a significant component of the population dedicated to the primary sector. Its success was due to its ability to build ships and for navigation. Success that led to the formation of a string of Phoenician cities on the coasts of the Southern Mediterranean (Among them, "Ibusim" which was the name of the Punic Ibiza).

     Even more remarkable was the success of the colonization of the Greek cities, colonization of the coasts of the Mediterranean Sea and the Black Sea, with the creation of a thousand cities. Miletus, the largest city in the Ionian, created nearly a hundred colonies, many of which became towns, such as Byzantium (Of these cities, at least for a quarantine, have been historical records).

     In Marx, however, at all times, reaffirmed the definition of the first mode of production "agriculture-slavery." Expressly recognizes that the Greek cities were industrial production, but argues that this production was done by slaves, which corresponds to the historical reality. Marx expressed it by saying "... the Greek society was based on the work of slaves and was, therefore, as a natural basis the inequality between men and their work forces" ( "The Capital", Volume I, page 26).

 

   

      We can see therefore that the "modes of production" are Marxists false not correspond with historical reality.

     You can also see that corresponds to the historical facts alleged Marxist origins of the "bourgeoisie." Not if the "bourgeoisie" had its origins in the medieval village. In the twelfth century, the "bourgeoisie" had already been four thousand years of history.

   

  

      Marx and the Marxists began a massive campaign - which still have the Marxists now - and manipulation of intellectual mystification. For example, "democracy" and "democratic revolution" is now known as "bourgeois democracy" and "bourgeois revolutions."

    Throughout history, throughout time, has given the class struggle and often violently.

    Thesis: Often the class struggle and class struggle took a violent historical forms that conceal or disguise the nature of class struggle.

     Would appear that the Roman oligarchy in the second century had finally submitted to the common people or the people defeated, but historians tell us that at that time - the end of the second century - the land trade had been interrupted because of attacks by gangs armed. So, had reached a point where the Roman Empire was unable to guarantee the safety of land routes. And it was the beginning of the feudalism in the Empire.

     Thesis: The first modern democratic revolution happened with the Facilities Division (You can see the network's Philosophy and Religion without masks , page 38).

  

      Marx strives to present the Lutheran Reformation as a religious variant of alienation. A "German Ideology" argues that the alleged "Christian freedom" to set the Reformation was a fictitious liberty, by which believers themselves submission accepted social order domain of the aristocracy.

    Marx and the Marxists said that Luther condemned in the rebellion "communist" farmers of German and passed the bloody repression against rebels (The author of the article on Luther in the Catalan Encyclopaedia provides a Catholic  on Reform, gives a biased view to placing N'Erasme above Luther and the Counter-praise of the Jesuits).

     The Marxist critics condemn  Luther and praise the figure of Thomas Müntzer, who have a history of communism.

      Not say what the Marxists - or Catholics - on Reform:

    That immediate area Lutheran - Protestant - were free from the oppression of the Inquisition.

    That allowed the masses to be directed and controlled by Rome in terms of religious beliefs and moral.

    Whereas the "Christian liberty" was announced effective. For the first time in Europe, the letters could not move the brand of "Nihil obstat" of Rome.

    That the broad masses had access to German culture.

    That reform was a cultural revolution.

    Renovated school that stimulated the cultivation of the positive sciences (mathematics, physics, chemistry, nature...).

    That the countries of the Reformation came to the forefront of science and technology (Contrary to what Marxists call the encyclopaedias and encyclopaedias French).

    German cities that released the power of bishops.

    To be declared the perverse moral Catholic intellectualism - aquinas -.

    To ensure the intensity of the "salvation" is causing damage to the body were "temptations of Satan." And under the new guidance, public health makes a jump.

    Whereas closing the convents of friars and nuns.

    That, against the intellectualism, praise manual work and crafts.

    That, against the intellectualism aquinas, declared the right of Christians to enjoy the pleasures of daily life.

    Communities that were repaired free of the insane sexual repression imposed by Rome. And the woman - and the woman's body - left to be considered an instrument of the devil (Marxism is a variant of Platonism. That can be manifested in favor of a "platonic love" and a rejection against carnal love. "Is that what" what the matter is that working women have class consciousness and to reject bourgeois values ").

    ... That the list would be endless.

    Unlike the religious, Marx was a prophet profane. Preached the coming of the reign of communism, but rather the Holy Book, the exhibit "historical materialism".

     The "historical materialism" is a finalist in the theory so that it is the display of the Spirit "in Hegel on. Finalist, to understand the process of universal history is the purpose of "communism."

  Finalisme: In matches Aristotle Marx, the inventor of the "final cause." According Aristotle, or in any process change involved the "final cause", ie, directed towards an end, which corresponds to the idea of perfection.

       Hegel and Marx.  Hegel understands history as a necessary process, as a "deployment". Both are deterministic and finalists.  Marx, however, is materialistic. Where Hegel showed in the "dialectical deployment of the Spirit,"  Marx showed the "dialectical deployment of matter, matter" within the meaning of organization of production and distribution of goods produced materials. For Hegel the dialectic is the succession of different moments of the Spirit and also the process of self to know all, and freedom, for Marx the dialectic in the class struggle resulting appearance and denial of various historical processes.

    Both authors claim to be scientific.  Marx, the historical science, and  Hegel, the totality of the sciences (Until now, no philosophy has exceeded the claims of "scientificity" In the of Hegel).

   

     The three authors - Aristotle, Hegel and Marx - are finalists and deterministic: the end of history is to reach perfection (Well, for Aristotle human society is in process, it is ordered according to the idea of perfection from the beginning, the thinker accepted society as it was, like a product of nature and so, for example, said that, given that there was slavery, it was good to have slaves, so he The freed men were free of mechanical and nasty work could be devoted to the cultivation of philosophy, if they wanted).

        In order to Hegel, history is the "Display of the Spirit", ie the history is progressive, and each "historical moment" "the Spirit" is also displayed. In each new historical period, humanity is a step higher civilization. We report progress on the "self" into the realm of freedom, the State no rational, definitive and final stage of history.

     According to the "historical materialism", the story is a succession of failures, a "continuum" of social disposals. Based  Marx is to be understood that the various stages of the story is not real progress. All times are systems of exploitation of man by man. The class struggle is constant and universal, but as history shows us, the struggles have failed to end the system of exploitation of man by man.

  

       According to Marx in the cultural - religion, philosophy, art - an alienation that are derived from the transfer key, which is the economy. Striking is the marginalization of classical culture in which Marx, as an example of this, the three volumes of "Capital" is only a brief reference to Athens.

     Follow the theory of Marx, it seems that we should reach a pessimistic conclusion about the fate of humanity in the way of a Hobbes, for example.

     According to Marx in the class struggle, mostly, just a failure of the exploited classes. But in the case of a victorious battle, such as the "bourgeois revolutions, the bourgeoisie established a new operating system and starts a" new dialectic " in the class struggle (Incidentally, Marx only gives the example of "bourgeois revolution" and not any other example of a different historical periods).

     It seemed that mankind had no solution, but  Marx made use of a technique which is very common to do works of Marx and Marxists. The new technique invented by the philosopher is to make an "ad hoc theory" than a contradiction of the general theory. The theory "ad hoc" to "overcome" the general theory of "dialectical materialism" is the concept of the proletariat. "

     Based  Marx, the dialectic between "bourgeoisie" and "proletariat" has some very special features - "ad hoc" - that is the announcement of the final chapter of history with the establishment of "communism."

     In ancient times, millions of slaves had not succeeded in removing a few thousand Roman patricians, certainly. And the Middle Ages, the peasant rebellion against the nobility also failed. But Marx says in some of the elements that determine the new dialectic, in which the "proletarian" mature militarily "middle" - will the workers revolution "- and begin the phase of" construction of socialism, a society without social classes.

     According to the theory ad hoc in the "proletariat", the following are "laws" that prepare the Proletarian Revolution ":

a) The uncontrolled growth of productive capacity.

b) The increasing intensification of the exploitation of the proletariat "

c) The growing proletarianization of society.

d) The law of concentration of capital.

e) The big bourgeoisie ceases to participate in the production process and becomes a useless class.

   

    But once made the statement of this theory "ad hoc", immediately, Marx make a new society, which meant a new "ad hoc theory that the correct general theory. This new proposal was expressed by saying:

       "In Germany, as early as the middle class appears with a revolutionary communist party to fight the bourgeoisie against the absolute monarchy, the feudal landowners big and small bourgeoisie reactionary. But never, at any moment, they forget that most of the workers to instil more awareness of the antagonism between the bourgeoisie and the proletariat, because the German workers become aware of the immediate social and political conditions that are necessarily derived from bourgeois domination in arms against the bourgeoisie, because after the fall of the reactionary classes in Germany immediately begin fighting the bourgeoisie. The Communists are set especially in Germany, because Germany is on the eve of a bourgeois revolution and this revolution will be in the most advanced European civilization in general and with a much more developed proletariat than in England del XVII C enturyand XVIII Century of France, namely that the bourgeois revolution in Germany can be an immediate prelude Proletarian Revolution "(" Manifesto ", page 64).

    "No telling Who is traitor",  Marx and the Communists let you in a situation of weakness of the administration of the State caused by a democratic revolution, look to protect themselves from power.

      The Marxist "science" fails; forecasts about the breakthrough in Germany is currently not upheld. But Lenin showed the world the "good" theory of the last "ad hoc" in the Marx. Lenin himself in taking care to explain it through a "Marxist theory ad hoc" with the title of "Theory of the most weak link" ( "The more weak link" between the countries of Europe in October 1917 was the recent weak Russian democracy, which emerged from the revolution in February of that year).

     The validity of the method "Marxist-Leninist" to protect themselves from the state was confirmed by historical events. Invariably, given a situation of war or civil war, the Communist parties showed a rare ability to gain control of the "revolutionary army" army, through which the Communist parties obtained a monopoly from the administration of the State. So, a rare ability for the assault of  Power.

    It is worth noting that in consolidated democracies, the communist parties in any case they got the power. A post-II, although the French Communist Party and the Italian Communist Party had become large mass parties, with hundreds of thousands of supporters, never managed a majority government.

     Lenin inaugurated the so-called "dictatorship of the proletariat," which, as we know, was in reality the dictatorship of the Communist Party and, in practice, became the personal dictatorship of Lenin. Who was in Lenin had decided whether or not to bomb the common Kronstadt (The Central Committee approved the proposals invariably the Secretary-General).

     In the USSR - and then the subsequent communist regimes - the "Marxist science" was declared legal tender. This meant - and that is what interests me emphasize - as other ideologies and social policies were declared "erroneous" and prohibited its dissemination.

    Black began the night for the political dissidents workers. Began the legal process of dissidents. Depending on the degree of divergence, and the prosecution took varied formulas, could be caused by an error or a deviation, in ignorance, because of "leftism child", for right, because of personal selfishness, for the personality cult, and other corruption. When the confrontation was very vivid inevitably training dissident was accused of treason and collusion with the enemy (This is suffered by the anarchist Kronstadt rebels, bombed, charged with being agents of France and  Trostki, murder, agent of capitalism and N'Andreu Nin, assassinated and disappeared, Agent of Franco).

   Thesis: The workers at wages, the laborers and peasants hired participated decisively in the democratic revolutions.

    It was not the case (contrary to what Marx says) that the working classes lead a struggle for the mastery of the "bourgeoisie." It was for freedom of the "bourgeois" who were fighting, but for their own freedom and demanding justice.

    Thesis: The so-called "wars of religion" - international or civil wars - wars were really revolutionary.

     Thesis: Throughout time, religion was used as an instrument of ideological struggle and class struggle, therefore.

       The democratic revolutions (for example, 1520, 1556, 1648, 1688), the reactionary forces is endorsed by the Catholic Church and the rebels with the churches of the Reformation.

     Certainly, the popular classes that participate in the democratic revolutions did not specifically in the defense of free trade.

       Against the concept of Weber in the fact that capitalism originated and spread out to the countries of the reformed churches should not be explained due to Calvinist morality.

      The deployment of capitalism was as a result of the triumph of democratic revolutions.

    Thesis: The absolute monarchy was the social and political system with which the aristocracy - the oligarchy - had established a monopoly of power.

   Thesis: The monopoly of power meant the oligarchy of the primary monopoly of economic activities, not just land. This monopoly of the great economy, the king - as the supreme aristocrat - he corresponded exclusive monopoly of some benefit, such as the salt, and, of course, your participation in any "big business the kingdom "(The current monarchy, despite the limitations that imposed democracy, trying to imitate the ancient splendor of royalty).

    Thesis: The oligarchic monopoly made impossible the deployment of the economy.

     The splendid weather in another commercial republics like Genoa and Venice, not managed to maintain independence and fall under the yoke of the monarchy, so they will be marked and left to be protagonists of the story.

    

   

    

      Neither Marx nor Popper. Karl Popper as an escort.

        The idea of countering the name of the Marx Popper - I like the title of the article - was rather random in the sense that instead of the name served as Popper had another name among many other authors , under the "love of knowledge", in fact conceal his desire to defend capitalism.

    The Marx-Popper pair is asymmetrical.  Popper is a theoretical hackwork alongside Marx, although the British elites  praise. The Austrian philosopher of referring us to show how it relates to philosophy and the social elite.

    Currently  Popper appears as one of the most notable on the theory of scientific methodology. Specialized study of the language of science, was selected for his original contributions known as "theory of falsification", whereby a pretesament scientific theory is valid if and only if it can be "falsable” or refutable, ie, capable of being experienced or may be confronted with the observation of physical reality.

 

    For fear to the threat Nazi (in Popper's family was Jewish converts), in 1937 emigrated to New Zealand and in 1945, he was able to reside in the United Kingdom where he was initially wanted to go. He emphasized the special relationship with Friedrich von Hayek in one of the economists - and philosopher - the most influential in defense of capitalism (the "liberalism" that they say) and very critical of socialism.  Thanks to Hayek, Popper was able to play in the professor of logic at the London School of Economics. Was a typical academic life until he retired the year 1969. He received a mountain of awards, of which include:

    Knight appointed by the Queen Elizabeth II of the United Kingdom in 1965, was also a member of the Mont Pelerin Society, founded community studies by von Hayek to promote a liberal political agenda, and the Royal Society of London. In 1989 he was awarded the Catalonia International Prize, in its first edition and by the Government of Catalonia.

     In the figure of Karl Popper as a philosopher was "in crescendo" to be considered one of the great philosophers of the Anglo-Saxon world.

      But since the 1960s has also increased the number of authors who are critical of Popper's thought.

     Currently, although some had cooled the enthusiasm of the followers of Popper in the textbooks and encyclopaedias (especially the Anglo-Saxon) insist to consider it one of the great philosophers of the twentieth century.

     My position is critical in respect to Popper. I'm in the line of thinkers who believe in Popper is a "bluff"

that he helped to creating. In agree with Malachi Hacohen, who in his book, "Karl Popper. The years of training ", 2003, shows a string of forgery and manipulation of the philosopher. I think that Popper was in a Pharisee and a manipulator. I think the philosophy of "falsification" lies used to crop the image of his "great philosopher". I also believe that their subordinates ideological production in order to satisfy those who should protect and facilitate their social ascent.

    

      Coinciding with other critics believe that the epistemological theory of the "falsification” is inconsistent. The author claimed to have solved "the problem of induction" which had arisen in Hume. We also believe - or understand that she believed - that he had exceeded the approach of the Vienna School of logical positivism.

    But, as critics argue any (I can cite, in particular, Martin Gardner), the "falsification" really is a formula that covers a variant of which is the induction of typical and induction of science itself.

    Popper  In a moment he should think about their contribution to the world of science could be an earthquake (his friend and collaborator John Eccles the physiologist had said publicly that he used the same method of falsification. But how critics say, scientists continue as if nothing made use of induction as a method,as if it knew nothing in the theory of the falsification Popper. And what scientists do is to provide evidence (through of induction) in support of their thesis, as always have.

    On this issue, could be a general statement saying that the military defeat of the Catholic Church, began experimental science (the countries of the Reformation), without any theological or philosophical conditioning.

     How common is the logical positivists and the pragmatist philosophers, Popper states in Herald of science, but contrary to what was in Hume, is showing "very respectful of the great moral teachers of Judaism and Christianity" and is not criticism or to the churches or with respect to crimes of the churches.

      "Popper opponent of Marx," I said, that what I display here is not a proper analysis of Popper's philosophy in, but in areas where Popper shows his true ideological interests.

    It comes to see why the title "Neither Marx nor Popper. "Neither Marx nor Popper" in the sense that we must deny the practice of ideological In Karl Popper, a practice that is serving the ideological interests of social and economic elites, or of capitalism (not to Bade, the first thing led the race in professional Popper was in Friedrich von Hayek, one of the leading theorists of neoliberal economics and radical critic of socialism, to combat the slightest measure of state intervention in the processes economic, that is, firmly believed in the "invisible hand" of the market economy).

     Certainly, in Popper was a scholar in the field of mathematics, logic, physics, and also of psychology. But this theory, as they felt safe against the basic principles of defense said that positivism began to publish all materials from philosophical speculation, ie, making a statement:

    Thesis: In Popper all materials presented a speculative allegedly scientific language, as stated the "passing of the philosophy," as if "the false solutions to the problems of philosophy as a science." But you see these "big theories" are mostly inconsistent, scandalously inconsistent.

      In "The open society and its enemies", in two volumes, 1945, Popper to show that the major problems that threaten democratic societies, fascism and communism, have their origin in historicism, and that the design Historism first, which derive from modern, to be in Plato. ( Popper changed the word "idealism", which usually applies to the philosophy of Plato, by "historicism", probably with the intention of saving the word "idealism" of the critics to put their own "historicism ").

     I think the success of "The open society and its enemies" because it affirms the basic values of the dominant ideology (of the social and political elites), or to appear without the class struggle or conflict ideological resulting therefrom. According to Popper in, any attempt to explain the process of history is "historicism" and "historicism" has some consequences.

    Thesis:  Popper dresses or delete anything that refers to conflicting economic, social or political.

     Thesis: The distinction and who Popper was awarded in people power, people from the social and economic elites, people, ultimately, very concerned about the authors or organizations that are critical to the capitalist system.

      With Popper In the end no more than a few culprits. The biggest of all,  Plato. And the time modern, who followed the  Plato, that is, according to the author, in Hegel and in Marx. So, ultimately, the evils that exist in history are caused by "false ideas" of "historical" are a few people.

     In shorthand, a step of exposing the silences in Popper on key issues - and any claim involved - which rests, in my opinion, shows the conservative thinking of the author and his phariseism:

      Her glamorous silence on the Jewish Question and the threat hanging over the Jews in Austria and Germany. His family was Jewish and converted skating seriously because of Nazi persecution.

     Critics say - and I think - In Popper wanted to deny their status as convert, and criticizes the lack of ability of Jews to integrate into Austrian society or Germany.

  

     In his work does not speak at all of anti-Semitism or the "Jewish question". At all times, this author is presented as a man German or English has nothing to do with the Jews (I think he should not think that was good for his career, referring to its status as convert). However, it said and repeated that it was "very respectful of the great moral teachers of the Jewish religion and the Christian."

         It also hastens to say that it considered reasonable for many people believe religion to be a spiritual help.

      I supported his friend John Eccles in his attempt to make a metaphysical "science" to accept the possibility of the existence of an immortal human soul.

    

    Talk about Pericles and Athens, as if democracy were a chance, like a product designed for one person. Popper is in a very poor historian of philosophy.

    Makes no reference to the democratic revolutions of the Greek cities, or civil wars, or the contra-revolutions. I do not talk about the formation of empires and the universal Evil affecting at Roman Empire. In referring to Hegel.

      Refers to the class struggle as if it were a sort of Marxist manipulation. Do not mention the aristocracy as a class that had a monopoly of power.

     It does not say that in Plato was neither aristocratic family that was aristocratic party.

     Popper presents himself as a "social science" that deals with ideas that are perverse because of totalitarianism.

    Makes no reference to the exploitation of man by man or social inequalities.

     Democracy unfolds in Athens because of the democratic ideas that had men in Pericles.

     Similarly, also by chance, in Plato had "totalitarian ideas" because I wanted an ideal society. The "Republic" Plato contains all ideas "historicist". Lead directly to totalitarianism.

 

    The "social scientist" who had seen that was not considered appropriate to Socrates at Plato in that bag. So, does appear to Socrates as a kind of Democrat opposed to the figure of Plato, this figure does not match that of the historians of philosophy.

       The historicism "Plato is that he made a journey through the centuries and is mysteriously play thought of Hegel and Marx. The ideas "historicist" were the cause of Hitler's totalitarian ideas of Marx and Stalin.

    So, in short, is not the case that there are social crises, crises of capitalism, class struggle, exploitation of the working class, accumulations of wealth, privilege of the elite social powers of the capitalist class. What are misconceptions are due to the ambition or the egoism of a man.

 

    So, in Popper denies the validity of the claim to Marx to make a science of history ", but also negates all the economic and social realities to which Marx refers in.

       So, for Popper in, there would be one way of doing social science is that which corresponds to the positive. He should be considered from the "open societies to market economies" are the best companies possible that, if anything, the politicians - or, rather, "social scientists" - has made proposals to overcome shortcomings and make improvements, but any attempt to propose an alternative global social is falling into totalitarianism.

    Suddenly, those responsible are of totalitarianism in Mussolini in Hitler, Stalin, and in men as well. So, ultimately, would be "ideas" the real agents of history.

      Popper is presented as a "social scientist" makes all times and thorough statements of good feelings about freedom, tolerance, the spirit of solidarity, critical spirit, interest in science and all those things that make up a national liberal (liberal, in the English sense of the word), if statements stand as the time of Locke and repeat the discourse of "Letter on Tolerance"

      Occasionally, surprising the extraordinary ingenuity displayed by the philosopher: to put a specific time such as a man of "liberal" Democrat and a Winston Churchill, Prime Minister of the Conservative government of Great Britain (Government, just had authorized the entry of Popper in Britain).

     Popper save comments on the privileges of the British monarchy. Neither has anything to say about the existence of the huge British Empire.

     Speaks of the right to property as a natural right, but that right had already been picked by the democratic.

     Argues in favour of free trade - which is also a natural law - as a guarantee of individual freedom. But maintaining a silence on the crisis highlighted capitalism and capitalist exploitation.

        Neither explains how you can play free if they are capitalists who imposed conditions of employment and wages. Says nothing of the contradiction between capitalism and "equal opportunities".

      The theory of capitalism - and Popper and his friend Hayek, NeoCon champion - argue that the capitalist competition acts as a social Darwinist and rewards employers who demonstrate more skills to your business address.

     Contrary to Popper in holding - and the Neocon - I made the following

     Thesis: As a person of mediocre king can do no problem (remember the case of Carlos II, the spell), as a mediocre exercise can finance tycoon well without any problems.

     In Popper and theorists of capitalism fills the mouth with words of freedom and democracy, but

     Thesis: Capitalism means the reintroduction of the absolute monarchy. One think we exaggerate, suffice to say that the capitalists are the aristocracy of the market economy. But I say that no, that the capitalists, the big capitalists, not forswear loyalty to a supposed "king" of the economy. I repeat: The magnates at all times act as absolute monarchs or at least as little kings.

 

     Thesis: Capitalism is incompatible with democracy.

      Certainly, the deployment of capitalism took place in the countries that had democratic revolutions.

     Thesis: The activities such as "market economy" was possible once we were apart the privileges of the aristocracy and despotism of the Catholic Church. Until then, the despots and oligarchs is endorsed monopoly of the major economic sources.

   Thesis: It is not the case that they are agents of capitalist democracy. As soon as it formed the capitalist economic elite, they were giving privileges and trying the armor of its beauty, also immediately began to practice all that seriously harm the democratic system.

         Popper, similarly to Hayek - and coinciding with Senator McCarthy - has been warned to be guardian defending democracy, that always has to carry the warning against ideological the alleged enemies of the "open society" against those who advocate social utopias or ideologies "historicist" or "social revolution".

      It gives a striking contradiction to the evaluations that are thought o Popper: On the one hand, there is the praise as if it were one of the greatest thinkers of the twentieth century, ad on the other, the ' making a definition of thought, this definition fits what would be thought of Locke or Stuart Mill.

    When the maturity in 1972, should explain what their political position is that "the classical market, not liberal socialist, with a touch of culture conservation (ecological), and added:" I do not think makes sense that the demand for a single guiding principle, so in three I say: peace, freedom and prosperity”.And refers to specific policies, saying: "The next three seem to be a minimum, we can add others:

1. Free trade, ie the freedom of individuals to participate in voluntary exchange of property and legal services, even if they are in different countries.

2. The rule of law, equality before the law, due process, etc..

3. A moral framework, including elements such as honesty and compassion.

    And three guiding principles of public policy:

    Minimize suffering.

    The fight against tyranny.

    The promotion of tolerance. "

  

     Popper and theorists of capitalism goodness mouth filled with statements of moral principles, but set aside the obvious evil deeds which affect the capitalist system.

  

      Thesis: We must restore the original democracy, which existed before the emergence of economic elites (capitalists).

    Thesis: With the system of free market capitalists increase their wealth and their privileges, and break, thus, democracy.

     Thesis: We can not therefore speak of equality (in Popper and popperians are no consistent) while promoting a system that stimulates the fight for inequality.

     Thesis: Can not talk about "minimize suffering", while supporting the "freedom" of the big pharmaceutical companies.

     The question addressed by those who want to restore democracy is lost: What's the problem for socializing big pharmaceutical companies?

       Thesis: It is absurd to put these side beat invite to fight tyranny and to promote an economic system that does nothing other than create tyrants.

        Thesis: Can not talk about freedom while supporting a system that  Abduct freedom, and strings and puts.

    The Pharisees are great magnates who are the owners of the media. Rather, we read:

      Thesis: It is a negation of democracy and a cruel tyranny that the economic elites (the Rupert Murdoch) takes over the press and media and imposes their capitalist totalitarianism.

      Thesis: To restore democracy, journalists must be independent, and in this respect is essential to deprive the world of Rupert Murdoch. The mass media should not be in the hands of tyrants.

Llegeix la resta del Post »

  

  La lluita de classes. Ni Marx ni Popper. Comentaris impertinents.

   

  

   A manera de preàmbul: hem de suposar que  partim de la consideració que, des de la formació de societats històriques, les societats estaven dividides en classes socials diferenciades, i que, de bell antuvi, es va manifestar els antagonismes de classe i la lluita de classes.

 

   No és el cas que En Marx fos el primer teòric que tractés  sobre la lluita de classes. Des de l’època antiga, abunden els testimonis que mostren que el concepte de confrontació de classes era universal.

 

   Com és sabut, al segle VI aC s’inicià la gran onada de les “polis” democràtiques. De manera pacífica o violenta, un gran nombre de ciutat-Estat gregues establiren sistemes democràtics. S’ha de destacar que, amb el pas del temps, els conflictes socials més aviat incrementaren la seva virulència. A la fi del segle IV, les revolucions democràtiques i les contrarevolucions se succeïen interminablement. Les guerres eren sovint una extensió de les guerres civils.

 

    Com explico al meu opuscle La filosofia i la religió sense màscares, foren les  classes populars de les “polis” les que trobaren la manera de d’alliberar-se de l’opressió de l’oligarquia (els grans propietaris de terra) i d’establir sistemes democràtics originals.

 

   Al llibre esmentat, defenso la següent tesi,

    Tesi: Foren les amples masses de les capes populars les que desplegaren la ideologia democràtica  i portaren a terme la revolució social. I fou en un segon moment que els “savis” elaboraren teories sobre “l’emotivisme moral” i “el contractualisme”. 

    Per assentar els conceptes: “emotivisme moral” entès en el sentit que les normes morals, socials i polítiques brollen dels sentiments dels humans; que el “nomos” (les normes que regulen la convivència ciutadana) és el resultat de la voluntat de la majoria. I “contractualisme”, en el sentit que el “nomos” és el resultat dels “acords entre els ciutadans”, del “contracte social”.

 

    Allò que intento posar de manifest als meus escrits sobre filosofia i societat és que les ideologies brollen dels sentiments.

        A tot el llarg de la història, la lluita de classes  batega al voltant de dues ideologies bàsiques, la democràtica i l’aristocràtica. Dit d’una manera més precisa, al voltant de l’emotivisme moral i l’intel·lectualisme. 

    Els textos d’història de la filosofia i les enciclopèdies donen a entendre la idea de que hi ha un nombre incalculable de filòsofs i de filosofies, però la realitat històrica és que les filosofies històriques o bé “treballen” per a  una ideologia “emotivista” o per a una ideologia intel·lectualista.

 

     Les ideologies bàsiques són dues, i no més de dues. A cada moment històric, es presenten amb el seu particular llenguatge, però sense que quedi desvirtuada l’essència del missatge.

 

    No és el cas que els filòsofs siguin una mena de científics rars que cerquen “la veritat”. El punt de partença d’un pensador arrenca dels seus propis sentiments; i sovint  d’una passió, secreta o expressa; majorment, secreta.

 

   Com no podia ser d’altra manera, a les societats democràtiques l’emotivisme moral és la ideologia hegemònica.

 

    La formidable florida de les ciutats democràtiques de la Hèl·lade fou estroncada amb la formació dels Imperis.

 

   Durant dos mil anys, les oligarquies mantingueren el Poder. Tots els intents d’establir una democràcia fracassaren.

 

   Durant dos mil anys, els filòsofs produïren materials de caràcter netament intel·lectualista. I abundà la literatura filosòfica contra l’emotivisme moral i contra l’empirisme.

 

   Podeu constatar que els filòsofs que visqueren en aquests mil·lennis quasi tots són d’ideologia intel·lectualista.

 

      Respecte d’això, podeu constatar que els llibres de text i les enciclopèdies dels països catòlics – Estat espanyol, vg. – i de França continuen falsificant la història del pensament. Mantenen les categories conservadores – catòliques -: situen els pensadors il·lustrats defensors de l’emotivisme moral i de la democràcia a un pla inferior; i els filòsofs més distingits també continuen figurant a un apartat infamant que anomenen “els presocràtics”(Aquest és el cas amb En Demòcrit, tot i que va elaborar la teoria  més propera a la física actual – l’atomisme – de l’època antiga). Continuen asenyalant “l’edat d’or” de la filosofia amb la tríada reaccionària: Sòcrates, Plató i Aristòtil.

 

    Que els llibres de text francesos mantinguin aquesta versió espúria de la història és una prova que demostra el “bluf” de l’explosió de “`philosophes” francesos – dels “grands philosophes” que ells mateixos es denominen -. Aquests “grands philosophes” – els marxistes inclosos; N’Althusser, vg. – han estat en tot moment al servei de l’Imperi francès i de la seva ideologia perversa. Amb aquests “grands philosophes”, la França s’ha mantingut ideològicament immòbil i decadent.

 

   Podeu constatar que els llibres de text, en efecte, ofereixen una llarga sèrie de filòsofs, els quals, sense excepció, feren la seva obra dins la ideologia intel·lectualista.  Tots ells cultiven l’Idealisme. Podeu veure els noms dels qui figuren com a més importants: Sòcrates, Plató, Aristòtil, Plotí, Agustí de Tagaste, Tomàs d’Aquino (Actualment, la Conselleria d’Ensenyament està tota cofoia d’haver incorporat el nom de Ramon Llull en aquesta llista de “grans filòsofs”).

 

 

En Karl Marx. 

 

    En Marx feu les seves teories del “materialisme històric” i del “materialisme dialèctic” que havien de ser els fonaments del “socialisme científic”.  Amb el concepte de “ciència social”, En Marx recollia el bastó d’En Comte – aquell home tan mediocre -.

 

   En Karl Marx va fer una pirueta que semblava impossible: en contra de la ideologia pròpia de les classes treballadores – l’emotivisme moral i el contractualisme -, el filòsof de Tréveris es treu de la mànega un nou “intel·lectualisme materialista”.  Pretén una transmutació de l’intel·lectualisme idealista tradicional.

 

    Segons això, la futura societat socialista no serà el resultat dels “sentiments” de la majoria de ciutadans sinó l’execució d’una “política científica” de “l’avantguarda del proletariat”. El Partit Comunista serà aquesta avantguarda. I “la política científica” consistirà amb l’aplicació de les lleis del “materialisme dialèctic”.

 

   De bell antuvi, en Marx va establir el postulat de que la “ciència marxista”, a un moment oportú, brollaria espontàniament de la consciència dels proletaris. A la fi dels temps, hi hauria “una mà invisible” que faria que els proletaris “prenguessin consciència de classe” i dins aquesta “consciència proletària” hi trobarien tot d’idees que no serien altra cosa que espurnes de la “ciència marxista”. I, per suposat, els més conscients, inspirats amb aquesta ciència, constituirien “l’avantguarda del proletariat”, o sigui, el Partit Comunista.

 

   Segons la seva ciència, En Marx diu que s’han succeït quatre “modes de producció”, a saber, l’agrari-esclavista, l’agrari feudal, el capitalista i , en un futur, el socialista del “socialisme científic”(o sigui, el comunisme). Però, En Marx i els marxistes, de manera poc dialèctica, deixen de banda tot de processos històrics de gran abast i prou coneguts que no s’acomoden a l’esquema marxista.

 

   El pensador alemany explica que de la dialèctica medieval, del conflicte entre els senyors i els servs de la gleva, va sorgir la burgesia, la nova classe que desplegaria el formidable “mode de producció capitalista”. Segons el filòsof, la burgesia ho ha fet quasi tot.  Vegem el notable text que diu:

  

     “La burgesia, amb la millora ràpida de tots els instruments de producció, amb un perfeccionament infinit de les comunicacions, també arrossega totes les nacions, les bàrbares incloses, cap a la civilització. Els preus econòmics de les seves mercaderies són l'artilleria pesada amb què enderroca totes les muralles xineses, amb què obliga a capitular l'odi més entossudit dels bàrbars a tot allò estranger. Obliga totes les nacions a adoptar les formes de producció burgeses, si no volen arruïnar-se; les obliga a introduir en el seu si l'anomenada civilització, és a dir, les obliga a fer-se burgeses. En un mot, crea un món a imatge i semblança seva.

    La burgesia ha sotmès el camp al dominí de la ciutat. Ha creat ciutats enormes, ha augmentat en un grau molt elevat la població urbana respecte a la rural, i d'aquesta manera ha arrencat una part considerable de població a la idiotisme de la vida rural. Així com ha fet el camp dependent de la ciutat, ha fet els països bàrbars i semibàrbars dependents dels civilitzats, els pobles pagesos dels pobles burgesos, Orient d'Occident.

           La burgesia, en el seu domini de classe tot just centenari, ha creat forces de producció més abundants i grandioses que no havien fet totes les generacions pretèrites plegades. Submissió de les forces de la natura, maquinària, aplicació de la química a la indústria i a l'agricultura, navegació a vapor, ferrocarrils, telegrafia elèctrica, continents sencers adaptats al cultiu, rius fets navegables, poblacions senceres sorgides com bolets; ¿quin segle anterior hauria sospitat que unes forces de producció semblants poguessin estar adormides en el si del treball social?” (“Manifest del Partit Comunista”, pàgina 28).

           (Aprofito l’avinentesa per a fer saber que aquest text corregit correspon a la versió catalana  feta per En Jordi Moners i revisada per En Manuel Sacristan, i que hi ha una modificació – al menys una – del text original; aquí on En Marx posava “idiotisme de la vida rural” En Moners ho traduí per “idiosincràsia de la vida rural”. Es veu que aquests “científics” catalans volien “suavitzar” les mostres de menyspreu que sentia Marx pel mode de vida dels pagesos).

 

     Aquests textos de Marx podrien figurar, d’amagatotis, a una antologia de textos neoliberals i, molta de gent no se’n adonaria.

    

 

   

   

 

   La “ciència marxista” estableix d’una manera clara i decidida que la burgesia és un producte feudal, que el seu origen és en el feudalisme, que el “burg” feudal és el certificat de naixement de la burgesia.

 

     En Marx  en fa taula rasa de tres mil anys d’història de ciutats “burgeses” anteriors a l’època feudal (el feudalisme, per altra banda, era un fenomen europeu i no universal).

  

     Però tres mil anys d’història no poden ésser esborrats. Per tot arreu quedaren abundants testimonis de ciutats, l’existència de les quals era deguda a la seva activitat industrial i comercial (Precisament, segons En Marx, les activitats relacionades amb la indústria i el comerç són les que defineixen  la burgesia). 

 

     On pot constatar fàcilment que les ciutats sumèries (a partir del III mil·lenni aC) eren ciutat-Estat que desplegaren una notable activitat industrial i comercial. El “Codi d’Hammurabi” recull tot de normes legals que regulaven el comerç i la indústria.

  

    També es pot observar que les ciutats fenícies (cap allà el segle XIII aC, per posar una data concreta) degueren el seu formidable desplegament a l’activitat industrial i comercial. Tir, Sidó, Biblos,  també foren ciutat-Estat. A diferència de les ciutats sumètries, les fenícies eren ciutats plenament “burgeses”, en el sentit que no tenien un component significatiu de població dedicada al sector primari. El seu èxit extraordinari fou degut a la seva habilitat per a la construcció de vaixells i per a la navegació. Èxit que donà lloc a la formació d’un rosari de ciutats fenícies a les costes del Sud de la Mediterrània (Entre les quals, “Ibusim”, que era el nom de l’Eivissa púnica) .

 

    I encara més notable fou l’èxit de la colonització de les ciutats gregues, colonització de les costes de la mar Mediterrània i de la mar Negra, amb la creació de més de mil ciutats. Milet, la ciutat més important de la Jònia, va crear prop d’un centenar de colònies, moltes de les quals esdevingueren ciutats, com, per exemple, Bizanci (D’aquestes ciutats, al menys d’una quarantena, n’han quedat registres històrics). 

 

    Però En Marx, en tot moment, reafirma la definició primera del mode de producció “agrari-esclavista”. Reconeix de manera expressa que a les ciutats gregues hi havia producció industrial, però alhora sosté que aquesta producció era feta pels esclaus, la qual cosa no es correspon amb la realitat històrica. Marx ho expressà dient “...la societat grega estava basada en el treball dels esclaus i tenia, per tant, com a base natural la desigualtat entre els homes i les seves forces de treball” (“El Capital”, Volum I, pàgina 26).

 

   

     Podem constatar, doncs, que el “modes de producció” marxistes són espuris; no es corresponen amb la realitat històrica.

 

    Es pot veure que tampoc es correspon amb la realitat històrica  el suposat origen marxista de la denominada “burgesia”.  No és el cas que la “burgesia” tingués el seu origen en el burg medieval.  Al segle XII, la “burgesia” ja portava quatre mil anys d’existència històrica.

 

   

  

 

    En Marx i els marxistes iniciaren una colossal campanya – que encara  mantenen els marxistes d’ara – de manipulació i mistificació intel·lectual. Així, per exemple, “democràcia” i “revolucions  democràtiques” passaren a denominar-se “democràcia burgesa” i “revolucions burgeses”.

 

   Al llarg de la història, en tot temps, s’ha donat la lluita de classes i sovint de manera violenta.

 

   Tesi:  Sovint la lluita de classes i la lluita de classes violenta  pren formes històriques que disfressen o amaguen la naturalesa de la lluita de classes.

  

    Podria semblar que l’oligarquia romana al segle II havia sotmès definitivament a la plebs o els pobles vençuts, però els historiadors ens informen que a aquella època – finals del segle II – el comerç per terra havia restat interromput per causa dels atacs de les bandes armades. O sigui, s’havia arribat a un punt que l’Imperi romà era incapaç de garantir la seguretat de les vies terrestres. I començava la feudalització de l’Imperi.

 

    Tesi: La primera gran revolució democràtica moderna s’esdevingué amb la Reforma luterana (Podeu veure a la Xarxa La filosofia i la religió sense màscares, pàgina 38).

 

  

    En Marx s’esforçà en presentar la Reforma luterana com una variant d’alienació religiosa. A “La ideologia alemanya” argumentà que la suposada “llibertat del cristià” establerta per la Reforma era una llibertat fictícia, per mitjà de la qual els creients mateixos acceptaven la submissió a l’ordre social de domini de l’aristocràcia.

   Marx i els marxistes van assenyalar que En Luter condemnà la revolta “comunista” dels camperols alemanys i que aprovà la repressió sangonosa contra els revoltats (L’autor de l’article sobre En Luter de l’Enciclopèdia Catalana ofereix una versió catòlica – “pujolista” – sobre la Reforma; dóna una visió esbiaixada situant a N’Erasme per sobre de Luter, i enaltint la Contrareforma dels jesuïtes). 

    Els marxistes critiquen o condemnen En Luter i enalteixen la figura de Thomas Müntzer, a qui presenten com un antecedent del comunisme.

 

     El que no diuen els marxistes – ni els catòlics - sobre la Reforma:

 

   Que, d’immediat, les àrees luteranes – protestants – quedaren lliures de l’opressió de la Inquisició.

   Que les classes populars deixaven de ser dirigides i controlades  per Roma en matèria de creences religioses i de moral.

   Que, en conseqüència, la “llibertat del cristià” anunciada es feia efectiva. Per primera vegada a Europa, els escrits podien circular sense la marca del “nihil obstat” de Roma.

   Que les amples masses alemanyes tenien accés a la cultura.

   Que la Reforma fou una revolució cultural.

   Que l’escola reformada estimulava el cultiu de les ciències positives (matemàtiques, física, química, naturals...).

   Que els països de la Reforma es posaren a l’avantguarda de la ciència i de la tècnica (En contra del que diuen les enciclopèdies marxistes i les enciclopèdies franceses).

   Que les ciutats alemanyes s’alliberaren del poder dels bisbes.

   Que es declarà pervers  l’intel·lectualisme moral catòlic – tomista –.

   Que, conseqüentment, es tancaren els convents de frares i de monges.

   Que, contra l’intel·lectualisme, s’enaltí el treball manual i els oficis.

   Que, contra l’intel·lectualisme tomista, es declarava el dret del cristià al gaudi dels plaers de la vida corrent.

   Que les comunitats reformades quedaren lliures de la demencial repressió sexual imposada per Roma. I la dona - i el cos de la dona - deixava de ser considerada una temptació pecaminosa (El marxisme és una variant del platonisme. Es pot constatar que es manifesta a favor d’un cert “amor platònic” i un cert  rebuig contra “l’amor carnal”. És allò de que “allò que importa de la dona obrera és que tingui consciència  de classe i que rebutgi els valors burgesos”).

   Que...la llista es faria interminable.

   

   A diferència del religiosos, En Marx fou un profeta profà. Predicà la vinguda del regne del comunisme, però, en lloc del Llibre Sagrat, exhibí el seu “Materialisme històric”.

  

    El “Materialisme històric” és una teoria finalista a la manera que ho és el “Desplegament de l’Esperit” d’En Hegel. Finalista, al entendre que el procés de la història universal té per finalitat l’establiment del “Comunisme”.

 Finalisme:   En Marx coincideix amb N’Aristòtil, l’inventor de la “causa final”. Segons N’Aristòtil, a tot procés o canvi intervé la “causa final”, és a dir, que s’orienta cap a una finalitat, la qual es correspon amb la idea de perfecció.

    En Marx és hegelià. En Hegel entén la història com un procés necessari, com un “desplegament”. Ambdós són deterministes i finalistes. En Marx, però, és materialista. Allà on En Hegel mostrava el “desplegament dialèctic de l’Esperit”, En Marx mostrava el “desplegament dialèctic de la matèria”, “matèria” en el sentit  de l’organització de la producció i la distribució dels bens materials produïts. Per a En Hegel la dialèctica és la successió dels diversos moments de l’Esperit i, alhora el procés de l’autoconsciència cap al saber absolut i la llibertat;  per a En Marx la dialèctica és la lluita de classes que dóna lloc a l’aparició i a la negació dels diversos processos històrics.

   Ambdós autors es declaren científics. En Marx, científic dels processos històrics, i En Hegel, de la totalitat de les ciències (Fins ara, cap filosofia ha superat les pretensions de “cientificitat” de la d’En Hegel).

 

   

 

    Els tres autors – Aristòtil, Hegel i Marx – són finalistes i deterministes: la fi de la història és arribar a la perfecció (Bé, per a N’Aristòtil la societat humana no és en procés, ja és ordenada segons la idea de perfecció des de l’inici; l’estagirita acceptava la societat tal com era, com si fos un producte de la naturalesa; i així, per exemple, deia que,  posat que hi havia esclavitud,   era bo que hi hagués esclaus; així, segons ell,  els homes lliures quedaven alliberats  dels fastigosos treballs mecànics i es podien dedicar al cultiu de la filosofia, si volien).

   

       Per a En Hegel, la història és el “Desplegament de l’Esperit”; és a dir, la història és progressiva, i, a cada “moment històric” “l’Esperit” es desplega més. A cada nova etapa històrica, la humanitat es mostra a un esglaó superior de civilització. Es dóna un avanç constant de “l’autoconsciència” cap al regne de la llibertat, cap a l’Estat racional, última i definitiva etapa de la Història.

 

    Segons el “materialisme històric”, la història és una successió de fracassos, un “continuum” d’alienacions socials. Segons En Marx, s’ha d’entendre que les diverses etapes de la història no signifiquen un progrés real. A totes les èpoques es donen sistemes d’explotació de l’home per l’home. La lluita de classes  és constant i universal, però, com ens mostra la història, les lluites no han aconseguit acabar amb el sistema d’explotació de l’home per l’home.

  

      Segons  En Marx, els productes culturals – religió, filosofia, art – són una alienació que deriven de l’alienació essencial, que és l’econòmica. Crida l’atenció la marginació de la cultura clàssica que fa en Marx; com a mostra d’això, al tres volums de “El Capital” només es troba una breu referència a Atenes.

    De seguir la teoria de Marx, sembla que hauríem d’arribar a una conclusió pessimista sobre el destí  de la Humanitat, a la manera d’un Hobbes, per exemple.

    Segons En Marx, les lluites de classe, majorment, acaben en un fracàs  de les classes explotades. Però, en el cas d’una lluita victoriosa, com és el cas de les “revolucions burgeses”, la burgesia estableix un nou sistema d’explotació i s’inicia una nova “dialèctica” en la lluita de classes (Per cert, En Marx solament posa l’exemple de les “revolucions burgeses” i  no cap altre exemple d’una altra època històrica).

 

    Semblava que la humanitat no tenia solució, però En Marx va fer recurs a una tècnica que després es feu molt comuna als treballs de Marx i dels marxistes.  La nova tècnica inventada pel filòsof consisteix en fer una “teoria ad hoc” que supera una contradicció de la teoria general. La teoria “ad hoc” per a “superar” la teoria general del “materialisme dialèctic” és el concepte de “el proletariat”.

 

    Segons En Marx, la nova  dialèctica entre “burgesia” i “proletariat” té unes característiques tan especials – “ad hoc” - que són l’anunci del capítol final de la història amb l’establiment del “Comunisme”.

 

    A l’antiguitat, milions d’esclaus no havien aconseguit treure´s de sobre un pocs milers de patricis romans, certament. I, a l’edat mitjana, les revoltes pageses contra la noblesa també fracassaren. Però En Marx assenyala alguns dels elements que determinen la nova dialèctica, en la que “els proletaris” venceran militarment a “la burgesia” – faran la “revolució obrera”- i començaran la fase de “construcció del socialisme”, d’una societat sense classes socials.

 

    Segons la teoria “ad hoc” del “proletariat”,  es donen les següents “lleis” que preparen la “revolució proletària”: 

 

a)      El creixement sense control de la capacitat productiva.

b)      La intensificació creixent de l’explotació del “proletariat”

c)      La proletarització creixent de la societat.

d)      La llei de concentració del capital.

e)      La gran burgesia deixa de participar al procés de producció i esdevé una classe inútil.

 

   

 

   Però, una vegada fet l’enunciat d’aquesta  teoria “ad hoc”, d’immediat, En Marx feu una nova proposta social, la qual implicava una nova “teoria ad hoc” que corregia la teoria general. Aquesta nova proposta era expressada dient:

       “A Alemanya, tan aviat com la burgesia apareix amb caràcter revolucionari, el partit comunista lluita amb aquesta burgesia contra la monarquia absoluta, els grans terratinents feudals i la petita burgesia reaccionària. Però  mai, en cap moment, se’n oblida aquest partit  d’inculcar als obrers la més clara consciència de l’antagonisme entre la burgesia i el proletariat, perquè els obrers alemanys sàpiguen convertir d’immediat les condicions socials i polítiques que forçosament es derivaran de la dominació burgesa en armes contra la burgesia, perquè després de la caiguda de les classes reaccionàries a Alemanya comenci immediatament la lluita contra la mateixa burgesia. Els comunistes es fixen molt particularment en Alemanya, perquè Alemanya es troba a la vigília d'una revolució burgesa i perquè aquesta revolució es farà en les condicions més avançades de la civilització europea en general i amb un proletariat molt més desenvolupat que a l'Anglaterra del segle XVII i a la França del XVIII, és a dir, que la revolució burgesa alemanya pot ser el preludi immediat d'una revolució proletària” (“Manifest”, pàgina 64).      “Qui avisa no és traïdor”, i En Marx avisava que els comunistes, en una situació de feblesa de l’administració de l’Estat per causa d’una revolució democràtica, miraran d’emparar-se del Poder.       La “ciència” marxista fallà; les previsions sobre les condicions revolucionàries d’Alemanya no s’acompliren. Però Lenin mostrà al món la “bondat” de l’última teoria “ad hoc” d’En Marx. En Lenin mateix va tenir cura d’explicar-ho per mitjà d’una “teoria marxista ad hoc” que s’intitulà “Teoria de la baula més fluixa” (“La baula més fluixa” entre els països d’Europa a l’octubre de 1917 va ésser la recent i feble democràcia russa, sorgida de la revolució del febrer del mateix any).      La validesa del mètode “marxista-leninista” per a emparar-se de l’Estat quedava confirmada pels esdeveniments històrics. Invariablement, donada una situació de guerra o de guerra civil, els partits comunistes demostraven una rara habilitat  per fer-se amb el control de  “l’exèrcit revolucionari”; exèrcit, per mitjà del qual, els partits comunistes obtenien el monopoli de l’administració de l’Estat. O sigui, una rara habilitat per a l’assalt del Poder.    S’ha de destacar que a les democràcies consolidades, els partits comunistes en cap cas van aconseguir el Poder. A la postguerra II, tot i que el Partit Comunista Francès i el Partit Comunista Italià havien esdevingut uns grans partits de masses, amb centenars de milers d’afiliats, mai aconseguiren la majoria parlamentària.    En Lenin va inaugurar el sistema denominat “dictadura del proletariat”, el qual, com és sabut,  en realitat era la dictadura del Partit Comunista; i, a la pràctica, esdevingué la dictadura personal de Lenin. Era En Lenin qui decidia si s’havia de bombardejar o no la comuna de Kronstadt (El Comitè Central aprovava invariablement les propostes del Secretari General).     A l’URSS – i, després, als posteriors règims comunistes –  la “ciència marxista” fou declarada de curs legal. Això va significar - i és el que m’interessa subratllar – que la resta d’ideologies polítiques i socials foren declarades “errònies” i prohibida la seva difusió.    Començava la negra nit per a les formacions polítiques obreres dissidents. Començà el sistema de processar judicialment als dissidents. Segons el grau de divergència, l’acusació variava  i adoptava diverses fórmules; podia ésser per causa d’un error, o per una desviació, per ignorància, per causa “d’esquerranisme infantívol”, per dretanisme, per causa dels egoisme personal, per culte a la personalitat, per corrupció i d’altres. Quan la confrontació es feia molt vívida, inevitablement, la formació dissident era acusada de traïció i de connivència amb l’enemic (Així ho patiren els anarquistes revoltats de Kronstadt, bombardejats, acusats de ser agents de França; i En Trostki, assassinat, d’agent del Capitalisme; i N’Andreu Nin, assassinat i desaparegut, d’agent d’En Franco).      Tesi:  Els obrers a sou, els jornalers i els camperols llogats participaren decisivament a les revolucions democràtiques.    No fou el cas (en contra del que diu Marx) que les classes treballadores menessin una lluita per a l’establiment del domini de la “burgesia”. No era per la llibertat del “burgès” que lluitaven, sinó per la seva pròpia llibertat i exigint justícia.     Tesi:  Les denominades “guerres de religió” - guerres civils o internacionals – eren en realitat guerres revolucionàries.      Tesi:  En tot temps, s’ha utilitzat la religió com a instrument de lluita ideològica, i de lluita de classes, per tant.       A les revolucions democràtiques (per exemple, de 1520, 1556, 1648, 1688), les forces reaccionàries s’emparaven amb l’Església catòlica i els revoltats amb les esglésies de la Reforma.       Certament, les classes populars que participaren a les revolucions democràtiques no ho feien en la defensa específica de la llibertat de comerç.       Contra la concepció d’En Weber, el  fet que el capitalisme s’originés i es desplegués als països de les esglésies reformades no s’ha d’explicar per causa de la moral calvinista.       El desplegament del capitalisme fou com a conseqüència del triomf de les revolucions democràtiques.     Tesi:  La monarquia absoluta era el sistema social i polític amb el qual l’aristocràcia – l’oligarquia – havia establert el monopoli del Poder.    Tesi:  El monopoli de Poder de l’oligarquia implicava de manera primordial el monopoli de les activitats econòmiques, i no només la propietat de la terra.  En aquest monopoli de la gran economia, al rei – com a aristòcrata suprem – li corresponien en exclusiva alguns monopolis de major benefici, com, per exemple, el de la sal, i, per suposat, la seva participació en tots “els grans negocis del regne” (Els monarques actuals, tot i les limitacions que els imposa la democràcia, tracten d’imitar l’antic esplendor de la reialesa).    Tesi: El monopoli oligàrquic feia impossible el desplegament de l’economia.      Les en altre temps esplendoroses repúbliques comercials, com Gènova o Venècia, no aconseguiren mantenir la independència i caigueren sota el jou de la monarquia, motiu pel qual es marciren i deixaren de ser protagonistes de la història.                          Ni Marx ni Popper. Karl Popper com a comparsa.        La idea de contraposar el nom de Popper al de Marx – com faig al títol de l’article – fou més aviat a l’atzar, en el sentit que en lloc del nom de Popper hagués servit igualment un altre nom entre molts d’altres autors que, sota l’aspecte “d’amor al saber”, amaguen en realitat la seva voluntat de fer  apologia del capitalisme.    La parella  Marx-Popper  és asimètrica. En Popper és un  teòric de poca originalitat al costat de Marx, tot i que les elits britàniques l’exalçaren desvergonyidament.  El filòsof austríac ens serveix de referent per a mostrar de quina manera es relaciona la filosofia i les elits socials.    Actualment, En Popper figura com un dels autors més notables sobre teoria de la metodologia científica. Especialitzat a l’estudi del llenguatge de la ciència, es va distingir per la seva aportació original coneguda amb el nom de “teoria de la falsabilitat”, segons la qual una teoria pretesament científica serà vàlida si i solament si pot ésser “falsable” o “refutable”, és a dir, que ofereixi la possibilitat de que es pugui experimentar o  ésser confrontada amb l’observació de la realitat física.      Per por a l’amenaça nazi (En Popper era de família de jueus conversos), al 1937 emigrà a Nova Zelanda; i al 1945, pogué residir al Regne Unit que era on volia anar inicialment. He de subratllar la seva relació especial amb En Friedrich von Hayek un dels economistes – i també filòsof - més influents en defensa del capitalisme (del “liberalisme” que en diuen ells) i molt crític amb el socialisme. Gràcies a En Hayek, En Popper pogué exercir de professor de lògica a la “London School of Economics”.  Va portar una vida acadèmica típica fins que es va jubilar a l’any 1969. Va rebre una muntanya de distincions, de les quals destaquen:

Nomenat Cavaller per part de la reina Elisabet II del Regne Unit l'any 1965, també fou membre de la Societat Mont Pelerin, comunitat d'estudis fundada per von Hayek per promocionar una agenda política liberal, i de la Royal Society de Londres. El 1989 fou guardonat amb el Premi Internacional Catalunya, en la seva primera edició i concedit per la Generalitat de Catalunya.

 

    La figura d’En Karl Popper com a gran pensador va anar “in crescendo” fins arribar a ser considerat un dels grans filòsofs del món anglo-saxó.

     Però des dels anys 1960 també ha crescut el nombre d’autors que fan crítica al pensament de Popper.

    Actualment, tot i que s’ha refredat un poc l’entusiasme dels seguidors d’En Popper, els llibres de text i les enciclopèdies (especialment les anglo-saxones) insisteixen a considerar-lo un dels grans filòsofs del segle XX.

 

    La meva posició és crítica respecta a En Popper. Estic en la línia dels pensadors que consideren que En Popper és un “bluff” que ell mateix va impel·lir.  Coincideixo amb En Malachi  Hacohen, qui al seu llibre, “Karl Popper. Els anys de la formació”, 2003, exposa un rosari de manipulacions i falsificacions del filòsof, . Jo també considero que En Popper fou un fariseu i un manipulador. Jo pens que  el filòsof de la “falsació” usava la mentida al servei del cultiu de la seva imatge  de “gran filòsof”. Jo crec que també subordinà la seva producció ideològica amb l’objectiu de satisfer els qui l’havien de protegir  o facilitar el seu ascens social.

    

 

     Coincidint amb altres autors crítics, considero que la teoria epistemològica de la “falsació” és inconsistent.  L’autor pretenia  haver resolt “el problema de la inducció” que havia plantejat En Hume. També creia – o donava a entendre que creia – que havia superat el plantejament de l’Escola de Viena, del Positivisme lògic.

   Però, com argumenten qualques crítics (Puc citar, en especial, a Martin Gardner),  la “falsació”, realment, és una fórmula que encobreix una variant del que és la inducció, de la inducció típica i pròpia de la ciència.

   En Popper a qualque moment devia pensar que la seva aportació al món de la ciència podria representar un terratrèmol (el seu amic i col·laborador el fisiòleg John Eccles havia dit públicament que ell mateix utilitzava el mètode de la “falsació”.  Però, com diuen els crítics, els científics continuen com si res fet ús de la inducció com a mètode, com si no en sabessin res de la teoria de la falsació d’En Popper. I que els científics allò que fan és procurar aportar proves (per mitjà de la inducció) a favor de les seves tesis, com han fet sempre.  

   Respecte a aquest tema, es podria fer un enunciat general dient que, amb la derrota militar de l’Església catòlica, s’iniciava la ciència experimental (als països de la Reforma), sense cap tipus de condicionament teològic o filosòfic.

 

    Com és comú als positivistes lògics i als filòsofs pragmatistes, En Popper es declara herald de la ciència; però, a diferència del que feia En Hume, és mostra “molt respectuós amb els grans mestres morals  de judaisme i del cristianisme”; i no té crítiques a fer ni a les esglésies ni respecte als crims de les esglésies.

 

     “Popper comparsa de Marx”, deia jo, en el sentit que allò que vull desplegar aquí no és pròpiament una anàlisi específica de la filosofia d’En Popper, sinó els llocs comuns on En Popper mostra els seus vertaders interessos ideològics.

   És tracta de veure el perquè del títol “Ni Marx ni Popper”. “Ni Marx ni Popper”, en el sentit que haurem de negar  la pràctica ideològica d’En Karl Popper, pràctica que és al servei dels interessos ideològics de les elits socials i econòmiques, o sigui, del capitalisme (No de bades el primer que va impulsar la cursa professional d’En Popper va ésser En Friedrich von Hayek, un dels principals teòrics de l’economia neoliberal i crític radical del socialisme, fins al punt de combatre la més mínima mesura d’intervenció de l’Estat en els processos econòmics; o sigui, creia fermament amb “la mà invisible” de l’economia de mercat).

 

    Sens dubte, En Popper era un erudit en matèria de matemàtiques, lògica, física i, també, de psicologia. Però aquest teòric, tan bon punt es va sentir segur, en contra dels principis bàsics del positivisme que deia defensar, va començar a publicar tot de materials d’especulació filosòfica; o sigui, fent un enunciat:

 

   Tesi: En  Popper presentà tot de materials especulatius amb un llenguatge presumptament científic, com si enunciés la “superació de la filosofia”, com si “solucionés els falsos problemes de la filosofia  d’una manera científica”.  Però veurem que  aquestes “grans teories” majorment són inconsistents, escandalosament inconsistents.

 

     A “La societat oberta i els seus enemics”, en dos volums,  1945, En Popper pretén demostrar que els grans mals que amenacen les societats democràtiques, el feixisme i el comunisme, tenen el seu origen en l’historicisme, i que la concepció historicista primera, de la qual deriven les modernes, es la d’En Plató. (En Popper canvia la paraula “idealisme”, que  habitualment s’aplica a la filosofia de Plató, per la de  “historicisme”, segurament amb la intenció de salvar la paraula “idealisme” de la crítica a que sotmet el seu particular “historicisme”). 

 

    Al meu parer, l’èxit del llibre “La societat oberta i els seus enemics” es deu a que afirma els valors bàsics de la ideologia dominant (la de elits socials i polítiques), sense que aparegui ni la lluita de classes ni els conflictes ideològics que se’n deriven. Segons En Popper, tot intent d’explicar el procés de la història és “historicisme”, i tot “historicisme” té unes conseqüències nefastes.

 

   Tesi:  En Popper suprimeix o disfresa tot allò que faci referència a conflicte econòmic, social o polític.

 

    Tesi:  Els qui van distingir i guardonar En Popper era gent del Poder, gent de les elits socials i econòmiques, gent, en darrer terme, molt preocupada per aquells autors o organitzacions que fan crítica al sistema capitalista.

 

     Amb En Popper, al final no hi ha més que uns pocs culpables. El major de tots, En Plató. I, a l’època moderna, els qui seguiren les petges de Plató, o sigui, segons l’autor, En Hegel i En Marx. O sigui, en darrer terme, els mals que es donen a la història són causats per “les falses idees” dels “historicistes” que són unes poques persones.

 

    De manera abreujada, passo a exposar els silencis d’En Popper sobre qüestions fonamentals – i qualques afirmacions compromeses -, silencis que, al meu parer, posen de manifest el pensament conservador de l’autor i seu fariseisme:

 

     El seu silenci clamorós sobre la qüestió jueva i sobre l’amenaça que planava sobre els jueus a Àustria i a Alemanya.  La seva família era de conversos jueus i patí greument per causa de la persecució nazi.

 

    Segons diuen els crítics – i jo ho crec – , En Popper volgué renegar de la seva condició de convers, i criticà la manca d’habilitat dels jueus per a integrar-se a la societat austríaca o alemanya.

  

    A la seva obra no parla per a res de l’antisemitisme ni de la “qüestió jueva”. En tot moment, aquest autor es presenta com un senyor alemany o anglès que no té res a veure amb els jueus (Jo crec que ell devia pensar que no era bo per a la seva carrera fer referència a la seva condició de convers).  De totes maneres, sí que va dir i repetir que era “molt respectuós amb els grans mestres morals de la religió jueva i de la cristiana”.

 

        També s’afanyà a dir que considerava raonable que per a molts homes creients la religió fos una gran ajuda espiritual.

 

     I va donar suport al seu amic En John Eccles en la seva pretensió de fer una metafísica “científica” que acceptés la possibilitat de l’existència d’una ànima humana immortal.

 

    

 

   Parla d’Atenes  i d’En Pèricles, com si la democràcia fos una casualitat, com si fos un producte ideatm per una persona. En Popper és un pèssim  historiador de la filosofia.

 

   No fa cap referència a les revolucions democràtiques de les ciutats gregues, ni de les guerres civils, ni de les contrarevolucions. I no parla de la formació dels Imperis ni de la malvestat universal que afectava a l’Imperi romà, que referia En Hegel.

 

     Fa referència a la lluita de classes com si fos una mena de manipulació marxista. No esmenta l’aristocràcia com a classe que tenia el monopoli del poder.

 

    No diu que En Plató era de família aristocràtica ni que era del partit aristocràtic.

 

   En Popper es presenta a si mateix com a una mena de “científic social” que s’ocupa de les idees perverses que són causa del totalitarisme.

   No fa cap referència a l’explotació de l’home per l’home ni a les desigualtats  socials.

 

    La democràcia es desplegà a Atenes degut a les idees democràtiques que tingueren homes com En Pèricles.

 

    Semblantment,  també per casualitat, En Plató  tingué “idees totalitàries” perquè volia una societat ideal. La “República” de Plató conté tot d’idees “historicistes”  que menen directament al totalitarisme.

 

   El “científic social” es veu que degué considerar que no era convenient posar a Sòcrates al mateix sac que En Plató.  I així, fa figurar a Sòcrates com a una mena de demòcrata contraposat a la figura de Plató, figuració aquesta que no coincideix amb la dels historiadors de filosofia.

  

      “L’historicisme” de Plató es veu que va fer un viatge a través dels segles i misteriosament es reproduí al pensament de Hegel i de Marx. Les idees “historicistes” foren la causa de les idees totalitàries de Hitler, de Marx i de Stalin.

 

   O sigui, resumint, no és el cas que hi hagi crisis socials,  crisis del sistema capitalista, lluita de classes, explotació de la classe obrera, acumulacions de riquesa, privilegis de les elits socials, poders de la classe capitalista.  Allò que hi ha són idees equivocades per causa de l’ambició o del egocentrisme d’un home.

 

   O sigui,  En Popper nega la validesa a la pretensió de Marx de fer una “ciència de la història” , però, alhora, nega també totes les realitats econòmiques i socials a les quals En Marx fa referència.        O sigui, per a En Popper, hi hauria una sola manera de fer ciència social que és la que es correspon amb el positivisme. Segons ell, s’ha de partir de considerar que les “societats obertes d’economia de mercat” són les millors societats possibles; que, si de cas, els polítics  - o, millor, “els científics socials” – han de fer propostes per superar deficiències o introduir millores, però tot intent de proposar una alternativa social global és caure en el totalitarisme. 

   Sobtadament, els responsables del totalitarisme són En Mussolini, En Hitler, En Stalin i homes així.  O sigui, en darrer terme, serien “les idees” els veritables agents de la història.

  

    En Popper es presenta com a “científic social” rigorós i a tothora fa declaracions dels seus bons sentiments sobre la llibertat, la tolerància, l’esperit solidari, esperit crític, interès per la ciència i totes aquelles coses que conformen un ciutadà  liberal (liberal, en el sentit anglès de la paraula), declaracions com si es situés a l’època de Locke i repetís el discurs de la “Carta sobre la tolerància”

 

     De tant en tant, sorprèn l’extraordinària ingenuïtat que mostra el filòsof:  a un moment determinat posa com a exemple d’home “liberal” i demòcrata a Winston Churchill, el primer ministre del govern conservador de la Gran Bretanya (Govern que, justament, havia d’autoritzar l’entrada d’En Popper a Gran Bretanya).

  

   En Popper s’estalvia els comentaris sobre els privilegis de la monarquia britànica. Tampoc té res a dir sobre l’existència de l’enorme Imperi britànic.

 

    Parla del dret a la propietat com a dret natural; però aquest dret ja havia estat recollit per les constitucions democràtiques.

 

    Argumenta a favor de la llibertat de mercat – que també  és un dret natural -, com a garantia de la llibertat de les persones.  Però manté un silenci destacat sobre les crisis del capitalisme i sobre l’explotació capitalista.

 

       Tampoc explica de quina manera es pot exercir la llibertat si són els capitalistes els qui imposen les condicions de treball i els salaris. No diu res de la contradicció entre el capitalisme i “la igualtat d’oportunitats”.

 

     Els teòrics del capitalisme – i també En Popper i el seu amic En Hayek, campió neocon – argumenten que la competivitat capitalista actua a manera de darwinisme social i premia els empresaris que demostren més habilitats per a la direcció de l’empresa.

 

    En contra del que sosté En Popper – i els neocons -, puc fer la següent

 

    Tesi: Així com una persona mediocre pot fer de rei sense cap problema (Recordeu el cas d’En Carlos II, el hechizado), igualment un altre mediocre pot exercir de magnat de les finances també sense cap problema.

 

    En Popper i els teòrics del capitalisme s’omple la boca amb les paraules de llibertat i democràcia, però

 

    Tesi:  El capitalisme significa la reintroducció de la monarquia absoluta. Un hom pensarà que exagero, que bastaria dir que els capitalistes són com l’aristocràcia de l’economia de mercat.  Però jo dic que no, que els capitalistes, els grans capitalistes, no juren fidelitat a un suposat “rei” de l’economia. Insisteixo: Els magnats actuen en tot moment com a monarques absoluts o, si més no, com a reietons.

 

    Tesi: El capitalisme és incompatible amb la democràcia.

 

     Certament, el desplegament del capitalisme va tenir lloc als països que havien fet les revolucions democràtiques. 

 

    Tesi:  L’activitat dita d’”economia de lliure mercat” fou possible una vegada que foren desmuntats els privilegis de l’aristocràcia i el despotisme de l’Església catòlica. Fins llavors, els dèspotes i els oligarques s’emparaven del monopoli de les grans fonts econòmiques.

 

  Tesi:  No és el cas que els capitalistes hagin estat agents democràtics.  Tan bon punt es formaren les elits econòmiques capitalistes, aquestes s’anaren dotant de privilegis i intentant el blindatge de les seves riqueses; així mateix, de seguida iniciaren tot de pràctiques que danyaven greument el sistema democràtic.

 

       En Popper, de manera semblant a Hayek – i també coincidint amb el senador McCarthy –, avisa que s’ha de ser vigilants en la defensa de la democràcia; que, en tot moment, s’ha d’exercir l’alerta ideològica contra els presumptes enemics de  “la societat oberta”, contra tots aquells que propugnen utopies socials o ideologies “historicistes” o de “revolució social”.

  

     Es dóna una contradicció sorprenent de les valoracions que es fan del pensament d’En Popper:  Per una banda, n’hi ha que  l’exalcen com si fos un dels pensadors més grans del segle XX, i per l’altra, a l’hora de fer una definició del seu pensament, aquesta definició s’acomoda al que seria el pensament d’En Locke o d’En Stuard Mill.

   Quan a la seva maduresa, a 1972, ha d’explicar quina és la seva posició política diu que és “la clàssica, de mercat, liberal no socialista, amb un toc de cultura conservacionista (ecològic)”, i afegí: “No crec que tingui sentit la demanda d’un únic principi rector, per la qual cosa en nomenaré tres: la pau, la llibertat i la prosperitat”. I es referí a polítiques concretes, dient: “Les tres següents semblen ésser un conjunt mínim, se’n poden afegir d’altres:

1.   El lliure comerç, és a dir la llibertat de les persones a participar a l’intercanvi voluntari de béns i de serveis jurídics, fins i tot si es troben en diferents països.

2.   L’Estat de Dret, la igualtat davant la llei, el degut procés, etc.

3.   Un marc moral, incloent elements com l’honestedat i la compassió.

   I tres principis rectors de la política pública:

   Minimitzar el patiment.

   La lluita contra la tirania.

   La promoció de la tolerància.”

 

  

 

   En Popper i els teòrics de la bonesa del capitalisme s’omplen la boca amb declaracions de principis morals, però deixen de banda les malvestats evidents que afecten al sistema capitalista.

  

     Tesi: S’ha de restablir la democràcia original, la que hi havia abans de l’aparició de les elits econòmiques (els capitalistes).

 

   Tesi:  Amb el sistema de lliure mercat els capitalistes augmenten la seva riquesa i els seus privilegis, i trenquen, per tant, la democràcia.

 

    Tesi:  No es pot parlar conseqüentment d’igualtat (En Popper i els popperians són inconseqüents) i alhora impulsar un sistema que estimula la lluita per la desigualtat.

  

    Tesi: No es pot parlar de “minimitzar el patiment” i, alhora, donar suport a la “llibertat” de les grans empreses farmacèutiques.

 

    La pregunta feta pels qui volem recuperar la democràcia perduda és:  Quin és el problema per socialitzar les grans empreses farmacèutiques?

  

      Tesi: Són absurds aquests que posant cara de beat inviten a lluitar contra la tirania i alhora promouen un sistema econòmic que no fa altra cosa que crear tirans.

  

       Tesi: No es pot parlar de llibertat i alhora donar suport a un sistema que rapta la llibertat i l’encadena.

 

   Aquests fariseus troben magnífic que els magnats siguin els propietaris dels mitjans de comunicació. Pel contrari, hem de dir:

 

     Tesi:  És una negació de la democràcia i una tirania cruel que les elits econòmiques (Els  Rupert Murdoch) s’apoderin de la premsa i dels mitjans de comunicació i imposin el seu totalitarisme capitalista.

  

     Tesi:  Per a recuperar la democràcia, cal que els periodistes siguin independents, i, en aquest sentit és imprescindible desposseir a tots els Rupert Murdoch del món. Els grans mitjans de comunicació no han d’estar en mans dels tirans.